DE TOT I RES

SANTI CARRERAS

Clàusules

Ricky Rubio vol mar­xar a l'NBA, però no vol pagar el que té acor­dat amb la Penya. Mala cosa. I la Penya no està dis­po­sada a rega­lar res. I vol nego­ciar. Estira-i-arronsa, l'habi­tual en qual­se­vol nego­ci­ació. Jus­ta­ment per això algú va deci­dir en el seu dia afe­gir una clàusula al con­tracte del juga­dor. Un blin­datge neces­sari que el club reclama per pro­te­gir-se d'una sor­tida segura i que el juga­dor i el seu entorn accep­ten. Sem­pre m'ha sorprès que els espor­tis­tes sig­nin unes clàusu­les econòmiques des­pro­por­ci­o­na­des amb els sous que reben. Mai no són pro­por­ci­o­nals amb el que cobren. És un món de bojos, però agents, repre­sen­tants, asses­sors o inter­me­di­a­ris que envol­ten els juga­dors saben que apli­car allò de pa per avui i gana per demà no és una bona eina per nego­ciar. Cedir els dóna més marge en un futur imme­diat. Els clubs fan el mateix. Hi ha, però, qui segu­ra­ment pensa tot el con­trari. Cadascú aplica les seves estratègies segons els seus interes­sos. I res no els fa can­viar. Se sabia que tard o d'hora el base vola­ria. Ara s'ha obert la caixa dels trons. No és el pri­mer cas d'un espor­tista que denun­cia el seu club, però no és habi­tual. L'esport té una legis­lació. L'esport pro­fes­si­o­nal, també. I el club, i un club com el Joven­tut de Bada­lona, sap que neces­sita una gestió que ren­di­bi­litzi la gent de la casa. Ja ho ha fet en mol­tes oca­si­ons. És la seva sor­tida a una com­petència difícil en una lliga desi­gual. La Penya tre­ba­lla amb gent jove. Amb els seus i amb els que fitxa de fora. És una roda. Com fan tots els equips grans. El que té més força i capa­ci­tat econòmica pot fit­xar el que vol. Les nor­mes de l'NBA són dife­rents a les de l'ACB. La Penya ha per­dut molts juga­dors que ha for­mat. En podríem fer una llista.

L'últim cas, el de Rudy, és sig­ni­fi­ca­tiu. Ricky ha estat la solució i ara és el pro­blema. Arri­bar als jut­jats tensa unes rela­ci­ons que hau­rien de ser flui­des si pen­sem que la Penya ha for­mat un dels juga­dors amb més talent dels últims anys que s'ha vist en una pista de bàsquet. Rudy ha tor­nat de la seva pri­mera tem­po­rada a l'NBA amb una samar­reta del seu equip sota el braç per rega­lar a la Penya. Villa­campa la va rebre encan­tat. Ricky hau­ria de poder fer el mateix, dei­xar ara qua­tre duros a la caixa del Joven­tut i la tem­po­rada que ve, la seva samar­reta per al museu de l'equip bada­loní. Villa­campa segur que la rebria amb agraïment. Ges­ti­o­nar la Penya, arri­bar a final de mes i tenir un equip com­pe­ti­tiu no és gens fàcil. I que surti un nou Ricky, tam­poc. Tor­narà a ser una solució i un pro­blema alhora. Com sem­pre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.