Pedrosa i Márquez, imperials

Pedrosa va sor­tir molt bé, però també Ben Spies. Lorenzo era quart i Sto­ner vuitè. Ja en la segona volta, Dani va pit­jar el botó del ritme, el dels 1:39 bai­xos, va superar Spies i el va dei­xar. Després el motor de la Yamaha es va tren­car i Lorenzo va here­tar el segon lloc.

Deci­dit el ven­ce­dor, l'intriga era veure el ren­di­ment d'Sto­ner. Inhumà, l'aus­tralià va remun­tar del vuitè al ter­cer lloc i va reba­tre-li el podi a Dovi­zi­oso fins que el dolor va ser inso­fri­ble, que­dant a 39 punts del lide­ratge del cam­pi­o­nat. Més enrere, Yonny Hernández pre­nia la pri­mera posició entre les CRT a Aleix Espar­garó per una errada, amb sor­tida de pista inclosa, del pilot de Gra­no­llers. Entre uns i altres, sol com un mus­sol, un Valen­tino Rossi que d'aquí al final del mun­dial o ho veu molt clar o no entrarà en cap pugna que prou feina té amb la seva Ducati

Márquez, tot sol

Monòlegs com el de Marc Márquez a Indi­a­na­po­lis no s'esti­len a Moto 2. La d'ahir és la cursa més monòtona de la tem­po­rada, però per al pilot de Cer­vera –cin­quena victòria i 39 punts d'avan­tatge res­pecte a Pol Espar­garó–, totes així. Vis­tos els dos dies pre­vis, el dia podria haver apun­tat a caval­cada, però de Pol Espar­garó. El vallesà, que no va sor­tir del tot bé, va haver de rec­ti­fi­car una tra­jectòria quan Márquez li va pren­dre el segon lloc (volta 2) i Aeger­ter va obrir un forat d'un segon.ñ árquez, però, tenia ritme i de seguida va bai­xar d'1:44 (rècord en cursa), es va situar pri­mer i va esca­par-se (volta 4) men­tre Pol patia per avançar pri­mer Aeger­ter i després Ian­none. Quan ho va acon­se­guir (volta 7), Márquez ja era lluny, a 3.3 segons.

Pol Espar­garó havia fet la posició pre­fe­rent en 1:42.602 i Márquez es va que­dar en 1:42.833. Però en la cursa, Márquez ja va rodar en 1:43 mit­jos (un segon més lent que en la qua­li­fi­cació) amb con­sistència abans de mitja cursa i, en canvi, Espar­garó va bai­xar d'1:44 anecdòtica­ment i el seu ritme va estar a un segon i mig de la seva millor volta de dis­sabte. Aquest mig segon per volta és el que va anar cla­vant Márquez, volta rere volta, a Polyc­cio quan tots dos tenien via lliure per córrer sense obs­ta­cles. Dels 3.3 segons es va pas­sar als 6 (volta 16). La victòria estava acla­rida.

Pol Espar­garó va aca­bar la cursa cap­fi­cat, pre­gun­tant-se per què el seu tren de davant no li donava con­fiança i com de poder estar a 29 punts de Márquez en el mun­dial, ara és a 39. Més dece­but estava Andrea Ian­none. L'italià, el ter­cer aspi­rant al títol, es va man­te­nir en el grup de davant men­tre es va rodar lent, però a poc a poc va anar caient als 1:44 alts i això només valia per llui­tar per pocs punts. Al final, va ser novè, després d'haver estat superat per Tito Rabat en algu­nes fases. El català va per­dre dues posi­ci­ons més.