Motor

Ferm en l'excel·lència

Motociclisme. Gran Premi d'Austràlia (Moto GP). Segon campionat del món per al mallorquí Jorge Lorenzo. Dani Pedrosa cau

La paciència. Qui hau­ria dit fa uns anys que la calma i la sere­ni­tat por­ta­rien Jorge Lorenzo a ser campió del món.

El pilot mallorquí (4/5/1987) es va treure ahir un pes de sobre, un alli­be­ra­ment com el que, expli­quen, sen­ten tots els pilots la pri­mera vegada que són cam­pi­ons del món. I això que va ser el quart, de títol mun­dial per a ell: 2006 i 2007 en 250 cc i 2010 i 2012. Però el pilot de Yamaha sap –així ho va reconèixer–, que la difi­cul­tat d'aquest dar­rer ha estat segu­ra­ment la més alta que ha vis­cut. Ho han transmès les sen­sa­ci­ons de la segona mei­tat de l'any i ho cor­ro­bo­ren unes estadísti­ques mai vis­tes: sis pri­mers i deu segons, 16 podis en 17 cur­ses. Tot i aques­tes demo­li­do­res xifres no ha estat fins al penúltim gran premi que ha arri­bat el títol. I per una errada de Dani Pedrosa, l'única en tot la tem­po­rada del pilot de Cas­te­llar.

Cap errada

La con­sistència ha estat la mare dels ous per a Lorenzo. No haver comès cap errada en tota una tem­po­rada –l'únic zero va venir perquè Álvaro Bau­tista el va tirar a Assen– i, de manera espe­cial, no haver-la comès en la segona mei­tat del cam­pi­o­nat quan la Honda no parava d'evo­lu­ci­o­nar i Pedrosa crei­xia i crei­xia, com a pilot i com a rival, aga­fant el relleu del lesi­o­nat Casey Sto­ner.

Tot i que la Yamaha no ha pro­gres­sat com la seva contrària, Lorenzo no s'ha posat nerviós públi­ca­ment ni ha mos­trat una impaciència que l'hau­rien reve­lat feble, humà. El mallorquí ha fet sem­pre allò que neces­si­tava en cada moment i segons dic­ta­ven les cir­cumstàncies. Empe­ti­tit només a Brno, quan Pedrosa el va batre fre­nant més tard al penúltim revolt, ha escrit un nou i dens capítol en la seva evo­lució com a pilot, des­co­brint que en un segon pla també es ges­ten cam­pi­o­nats: per pri­mera vegada no serà campió del món sent també l'home amb més victòries.

Intel·ligència

Aquesta capa­ci­tat de des­pat­xar emo­ci­ons, de domes­ti­car el con­subs­tan­cial desig de gua­nyar que defi­neix l'espor­tista, l'ha permès ser con­sis­tent en l'excel·lència, mesu­rant les ambi­ci­ons i també les pre­o­cu­pa­ci­ons. Yamaha va posar sobre la pista una 1.000 cc esta­ble, ajus­tada i equi­li­brada en la potència i la velo­ci­tat. Un ani­mal dòcil i depre­da­dor que va li per­me­tre esgar­ra­par qua­tre tri­omfs en els sis pri­mers grans pre­mis –Pedrosa, caut, no va pren­dre ales­ho­res el més mínim risc–. Un coixí pri­me­renc que després, amb dos tri­omfs en onze cur­ses, ha estat magis­tral­ment ben admi­nis­trat. Que no con­ser­vat, perquè en l'ale­gria o en la tris­tesa, amb el vent d'esquena o de cara, Lorenzo no ha dei­xat mai de por­tar la seva moto fins a la millor de les posi­ci­ons pos­si­bles. Experiència, sí. Però també intel·ligència.

Domini, en defi­ni­tiva, el que té en la cate­go­ria i que la tem­po­rada vinent, un altre cop amb Valen­tino Rossi al mateix equip, tor­narà a posar a prova. Amb la recepta de sem­pre: el tre­ball i la fam per ser cada dia una mica millor.

Que comenci el mundial

El brutal segon tram de temporada de Dani Pedrosa, amb sis victòries i vuit podis en deu curses, que l'ha transformat. El vigor i la feliç impertinència de Marc Márquez –n'hi ha que el donen favorit per guanyar ja en la primera cursa de Moto GP, tothom el veu com a candidat al podi i ningú li pronostica un inici mediocre–. L'empenta i la motivació que tindrà Valentino Rossi després de dos anys de barallar-se amb la Ducati –“la frustració més gran és tenir els mateixos problemes que fa dos anys”, deia ahir–, per tornar a pilotar una moto amb què va guanyar quatre mundials i 46 grans premis. I la comprensible ambició del campió, d'un Jorge Lorenzo que voldrà demostrar des del primer entrenament que la categoria li pertany. Que comenci el mundial 2013.

Stoner: missió complerta

No va ser líder en la primera volta, quan Lorenzo primer i Pedrosa després es van situar al capdavant. Després de la caiguda de Pedrosa en la segona volta –va entrar un pèl passat i en voler redreçar la trajectòria la moto se li va tancar del davant–, Stoner va agafar el comandament de la situació i va enfilar, inabastable, cap al sisè triomf seguit a casa. Darrere seu, Lorenzo va provar de seguir-lo però, sense Pedrosa en cursa, la calculadora va manar. “Era molt important per a mi guanyar una cursa abans d'acabar i estic molt content d'haver-ho fet a casa. Quan quedaven poques voltes m'he fixat en la gent de les grades i ha estat increïble com m'animaven.” Stoner deixarà el motociclisme amb sis triomfs seguits a Austràlia i sent líder en 160 de les 162 voltes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.