L'energia és alemanya

No hi ha treva. Les victòries en el ciclisme pro­fes­si­o­nal van tan cares que cada etapa de la Volta està esde­ve­nint un com­bat total des del quilòmetre zero. Qui va acon­se­guir el premi gros ahir a Ascó és un ciclista que ha fet de la victòria la seva manera de viure. «Tinc un pro­blema: des que vaig debu­tar com a pro­fes­si­o­nal he acon­se­guit cada any, com a mínim, una victòria i cada tem­po­rada, quan començo, tinc aquesta llosa sobre el cap i un any més, és clar», va expli­car l'ale­many Jens Voigt (Saxo Bank), de 38 anys, després de tor­nar a donar una lliçó del seu enorme talent i de la seva potència sobre una bici­cleta amb una victòria de mes­tre al cen­tre de la vila nuclear. L'altre home del dia va ser un dels grans de l'esport d'Estònia, Rein Taa­ramäe (Cofi­dis), que va mani­o­brar amb ambició i des­tresa en el segon ascens al coll de Pau­me­res i això li va valer avançar fins al ter­cer lloc de la gene­ral, al davant de Luis León Sánchez, que va fer tard quan va fer tre­ba­llar els seus com­panys per evi­tar per­dre el seu lloc de pri­vi­legi. Ara, Taa­ramäe té dos segons de diferència res­pecte del murcià.

Pel que fa al líder i al segon clas­si­fi­cat, els cata­lans Joa­quim Rodríguez (Kati­uixa) i Xavi Tondo (Cervélo), la situ­ació va estar més o menys con­tro­lada tot i que Luis León, abans de l'atac de Taa­ramäe, va pro­var una esca­ra­mussa que va que­dar en no res. En prin­cipi la gene­ral de la Volta que­darà avui defi­nida en la inèdita arri­bada a Cabacés, un poble de 342 habi­tants que espera la Volta com si fos Mr. Mars­hall. L'expec­tació per l'arri­bada dels cor­re­dors al Pri­o­rat és enorme. Els cor­re­dors, més aviat, estan ate­mo­rits per uns quilòmetres finals que alguns defi­nei­xen com interes­sants i altres, direc­ta­ment, com peri­llo­sos. Rodríguez i Tondo van recórrer aquests quilòmetres la set­mana pas­sada per saber què s'hi tro­ba­rien.

El líder va que­dar, segons les seves parau­les, «aco­llo­nit» pels tobo­gans finals i per l'«amplada» de la car­re­tera. «Ens conei­xem tots dos la car­re­tera i no espero que hi hagi sor­pre­ses. Amb la victòria de la Seu d'Urgell i el segon lloc ja estic més que satis­fet», va asse­nya­lar Tondo ahir, donant a enten­dre que no serà pre­ci­sa­ment ell qui posarà setge al lide­ratge del seu amic tot i la presència de tots els seus amics i fami­li­ars de Valls en aques­tes eta­pes tar­ra­go­ni­nes.

Com a tot gran ciclista Voigt, que els tres últims anys ha gua­nyat el Critèrium Inter­na­ci­o­nal, també té una gran història per expli­car. En el Tour de l'any pas­sat va caure bai­xant el Petit Saint Ber­nard a 80 quilòmetres per hora. El casc li va sal­var la vida. La recu­pe­ració va ser lenta i les seqüeles encara se li poden veure en un dels dits de la mà dreta. Això no li va impe­dir l'ope­ració tri­om­fant de l'etapa d'ahir. En el des­cens de Pau­me­res, enfi­lant ja cap a Ascó, l'ale­many i el jove Taa­ramäe van ser capaços de dei­xar enrere un dels grans fenòmens del ciclisme actual, el txec Kreu­zi­ger.