Més esport

Un any sense Xavi Tondo

Ciclisme. Pimer aniversari de la tràgica desaparició del ciclista establert a la Garrotxa, en un accident a Sierra Nevada quan sortia a entrenar-se

Sí, sem­bla que fos ahir. I sí, ja ha pas­sat un any. Avui es com­pleix el pri­mer ani­ver­sari d'una de les jor­na­des més negres del ciclisme català, amb la des­a­pa­rició de Xavi Tondo (Valls, 5 de novem­bre del 1978) en un nefast acci­dent, en el qual una de les per­so­nes més posi­ti­ves i ale­gres del pilot pro­fes­si­o­nal va per­dre la vida. A les 10 del matí, a Sierra Nevada, ell i Beñad Insausti –com­panys a Movis­tar– sor­tien del pàrquing de l'apar­ta­ment per anar a entre­nar-se amb Ale­jan­dro Val­verde. Tondo, que conduïa, va bai­xar del cotxe perquè la porta automàtica no es tan­cava, i el cotxe es va moure i el va atro­pe­llar.

El dia a dia

Xavi Tondo estava esta­blert a Olot, on era molt esti­mat, i l'exci­clista pro­fes­si­o­nal Car­les Tor­rent era un dels seus amics més pro­pers. “El record que tenim més pre­sent tots els d'aquí Olot és el del dia a dia. Quedàvem cada dia al matí allà a la BP, el punt neuràlgic que pre­ci­sa­ment va triar ell perquè vivia a Santa Pau i a la car­re­tera hi ha aquesta gaso­li­nera. Sem­pre hi quedàvem, i ell va ins­tau­rar aquest punt de tro­bada. Encara hi anem, i no tro­bar-te'l als matins per anar a entre­nar-te és el que tro­bem més a fal­tar”, diu el meda­llista olímpic a Ate­nes, que va haver de comu­ni­car la tràgica notícia a la família de Tondo: “Sí, jus­ta­ment aquell dia acabàvem d'arren­car de la BP cap amunt, i em van tru­car per dir-m'ho i perquè avisés a la seva família, perquè ells no en tenien el con­tacte. Vaig anar a bus­car la seva dona i em va tocar a mi el més trist de tot.” Tor­rent també es posa a la pell d'Insausti, ara setè en la gene­ral del Giro: “Crec que aquest any ja s'ha recu­pe­rat, però ima­gina't. Se'n recorda, eren com­panys i en aquell moment s'esta­ven entre­nant junts, i va veure com va pas­sar tot. Crec que deu­ria ser un cop molt fort per a ell, i de mica en mica se'n va sor­tint, i ho està demos­trant.” Una tragèdia que, a més, va arri­bar l'any que Tondo hagués debu­tat en el Tour. “Sí, perquè va tenir l'opor­tu­ni­tat l'any abans, l'hi van ofe­rir i ell va dir que no. Jus­ta­ment, en el casa­ment d'un nos­tre amic [Pere Sale­llas, Col­mi­llo Blanco], vam estar par­lant amb en Pere Muñoz, que havia estat un gran cor­re­dor d'aquí la comarca i un dels que més va aju­dar en Xavi, i li va dir que aques­tes opor­tu­ni­tats no es podien dei­xar per­dre perquè mai sabies si podries tor­nar-hi a anar. I mira, en aquell moment va dir que no volia anar-hi perquè estava pre­pa­rant el Giro amb el Cervélo i aquest any pas­sat, que sí que hi hagués pogut anar i ho tenia dins el calen­dari, doncs no hi va poder anar”, explica Tor­rent.

El lli­bre

“En aquell moment estava tre­ba­llant en el lli­bre sobre el cen­te­nari de la Volta, i tenia molt fres­ques les dades sobre el ciclisme català”, diu Rafael Vall­bona, una de les veus més auto­rit­za­des del món de la bici­cleta a Cata­lu­nya, que recorda com se'n va assa­ben­tar: “Em va tru­car en Rubèn Peris, el direc­tor de la Volta, i m'ho va dir. I recordo que va ser com quan dorms i et des­per­tes de cop amb un sobre­salt per una cosa que no aca­bes de saber si ha pas­sat en rea­li­tat.” Vall­bona, que està tre­ba­llant en un lli­bre sobre Xavi Tondo que veurà la llum per les fes­tes de Valls, lamenta la tragèdia: “Per la manera tan estúpida i absurda com es va pro­duir, i perquè era la gran espe­rança perquè el ciclisme català pogués renéixer.” I explica com va sor­gir la idea: “Va començar aquell mateix mig­dia, vaig tru­car a en Jordi Fer­rer, que és l'edi­tor de Cos­setània i ell em va dir que tenia la mateixa idea al cap. Ja estàvem tre­ba­llant en el lli­bre de la Volta, en Jordi és de Valls com en Xavi i, a part d'edi­tor, també és un gran afi­ci­o­nat al ciclisme.” “És evi­dent que la bio­gra­fia en una mort tan sob­tada d'una per­sona tan jove va que­dar a mig fer. El que he fet és cons­truir un relat a par­tir del tes­ti­moni de les per­so­nes que l'envol­ta­ven: amics, cone­guts, fami­li­ars, direc­tors espor­tius...”, afe­geix el peri­o­dista i escrip­tor bagenc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.