Més esport

Joel obté la triple corona

Taekwondo. L'empordanès va superar el coreà Daehoon Lee amb molta autoritat en una final que va dominar des de l'inici (17-8)

Doble campió mundial i europeu, ja té l'or que li faltava

El figue­renc Joel González, de 22 anys, va obte­nir en una final espec­ta­cu­lar l'or que havia anat a bus­car amb tota deter­mi­nació a Lon­dres. Doble campió mun­dial i euro­peu, l'empor­danès va cer­ti­fi­car el número u que acre­dita en el rànquing en la cate­go­ria de menys de 58 kg amb el títol olímpic, l'únic que li fal­tava a la col·lecció, al tatami d'Excel South Arena de la capi­tal britànica. González es va jugar el màxim guardó amb el coreà Dae­hoon Lee, amb qui no s'havia enfron­tat mai perquè habi­tu­al­ment com­pe­teix en la cate­go­ria de menys 63 kg (en els Jocs Olímpics les cate­go­ries s'agru­pen).

El taekwon­dista català va pren­dre el coman­da­ment des de l'inici i la seva victòria final no va tenir dis­cussió (17-8). González no va tar­dar a impac­tar el peu a la cara del con­trin­cant i va resol­dre el pri­mer assalt amb un par­cial de 5-2. Lee va reta­llar distàncies (5-4), però el figue­renc va apro­fi­tar un des­cuit del seu rival per tor­nar a ata­car-lo de ple en els segons finals del segon assalt (8-4). En l'últim, González va man­te­nir en tot moment a rat­lla el coreà, molt cas­ti­gat física­ment, i va sen­ten­ciar la victòria amb un gran ven­tall d'impac­tes. “Venia amb els deu­res fets i per fi s'ha fet justícia amb el taekwondo, perquè tenim un nivell inter­na­ci­o­nal molt alt, però ens fal­tava acon­se­guir les meda­lles olímpi­ques”, es va rei­vin­di­car.

Fins a arri­bar a la final, el llui­ta­dor empor­danès va fer un tor­neig en pro­gressió, superant con­se­cu­ti­va­ment el suec Uno Sanli (7-6), l'aus­tralià Safwan Kha­lil (5-3) i el jove colombià de 19 anys Óscar Muñoz (13-4) en les semi­fi­nals. Aquesta era la valo­ració que en feia abans d'abor­dar la gran final: “La veri­tat és que el nivell dels setze que som aquí és bas­tant alt, però jo m'estic sen­tint bas­tant còmode des del prin­cipi. En el pri­mer com­bat he comès una errada i he estat a punt de pagar-ho molt car, en el segon era un rival molt com­pli­cat, que ja m'havia gua­nyat una final, i en el ter­cer hem tin­gut dos pri­mers assalts molt jus­tets i en l'últim ell ha hagut d'arris­car i ales­ho­res he fet més punts del que és nor­mal.” Que­da­ven gai­rebé cinc hores per a la final i l'empor­danès es va dis­po­sar a tro­bar-se una estona amb els seus per pre­pa­rar el gran com­bat. “Els vídeos estan més que vis­tos. Segur que el meu pare –la per­sona que li va enco­ma­nar la passió pel taekwondo i que va obrir un gimnàs a Figue­res– ha vist l'altre com­bat i ja m'asses­so­rarà. També des de la fede­ració i el meu com­pany d'entre­na­ments, Javi Marrón. Això és un tre­ball en equip”, va sen­ten­ciar.

La meda­lla d'or olímpica de Joel González és la pri­mera que acon­se­gueix un taekwon­dista català de manera ofi­cial, perquè en els Jocs de Bar­ce­lona se'n van acon­se­guir tres, però com a esport d'exhi­bició. Ales­ho­res els pro­ta­go­nis­tes de les meda­lles van ser: Javier Argudo, bronze en 50 kg; José San­to­la­ria, or en 70 kg; i Eli­sa­beth Del­gado, or en 47 kg.

Brigitte Yagüe guanya la plata i es reconcilia amb la cita olímpica

La mallorquina Brigitte Yagüe, que també s'entrena al CAR de Sant Cugat, va completar la festa del taekwondo amb la consecució de la medalla de plata en la categoria de 49 kg. En la final no va tenir cap mena de possibilitat contra la vigent campiona olímpica i mundial, la xinesa Jingyu Wu (8-1), però la gesta ja l'havia protagonitzada en les semifinals. Fins ahir, la història de Yagüe, i també del seu marit, l'extaekwondista català Juan Antonio Ramos, amb els Jocs Olímpics era un cúmul de desgràcies. En els Jocs d'Atenes 2004 va perdre en el primer combat i en els de Pequín 2008 es va trencar una mà just abans d'afrontar el preolímpic. Ramos, al seu torn, va perdre els combat per la medalla de bronze en les dues edicions dels Jocs i, a més, en la de Pequín es va trencar el genoll quan lluitava per la tercera plaça. Per això, Yagüe no va poder evitar saltar fins a la grada i celebrar-ho amb el seu marit i tota la seva família quan va superar en les semifinals la tailandesa Chanatip Sonkham per un ajustadíssim 10-9, amb la qual cosa s'assegurava pel cap baix la medalla de plata. A més, aquest combat va tenir molta èpica, perquè Yagüe va protagonitzar una remuntada espectacular quan perdia per 3-9 en la meitat del tercer assalt. Una puntada de peu al cap amb gir –que atorga 4 punts– i un cop de puny van capgirar radicalment la situació en l'últim sospir. “Són molts anys lluitant, i això és una recompensa molt gran, i més de la manera com ha anat. He demostrat que no havia perdut l'esperança de lluitar per les medalles i això ha estat clau per poder guanyar”, va etzibar. Els dos combats anteriors, havien estat molt més plàcids. Va debutar contra la representant de Costa Rica Carolina Carstens (7-2) i en els quarts de final va derrotar la mexicana Jannet Alegria (8-0). D'altra banda, Ramos es troba a Londres com a tècnic responsable del lluitador de Gabon Anthony Obame. “Exerceixo d'entrenador de la selecció de França i, com que aquí no tinc cap lluitador classificat, el comitè de Gabon em va demanar si podia acompanyar Obame, que també s'entrena amb mi”, va explicar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.