Política i Laporta

No tinc cap dubte que el pre­si­dent del FC Bar­ce­lona farà el salt a la política quan acabi el seu man­dat. De moment, està jugant les seves car­tes amb intel·ligència man­te­nint una equi­distància per­fecta entre els par­tits neta­ment naci­o­na­lis­tes i/o inde­pen­den­tis­tes. En un pri­mer moment es va ali­near amb Rea­gru­pa­ment de Joan Car­re­tero, després va por­tar la torxa al cos­tat de Joan Puig­cercós i, final­ment, l'hem vist a la Fun­dació Cata­lu­nya Oberta defen­sant Macià Ala­ve­dra i Lluís Pre­na­feta.

Laporta és ben lliure d'anar al cos­tat de qui vul­gui, només fal­ta­ria. Tard o d'hora s'haurà de mullar i haurà de deci­dir si fa el salt a la política de bra­cet d'algun dels par­tits esmen­tats o emprèn aquesta aven­tura en soli­tari. Dependrà de l'oferta que li arribi. La que més li afa­vo­reixi en l'àmbit per­so­nal serà la que triarà, ara per ara, el temps juga a favor seu.

El pro­blema és que totes aques­tes mani­o­bres polítiques les està fent des de la pre­sidència del Barça i les decla­ra­ci­ons que fa cada dia creen més divisió que no pas afa­vo­rei­xen la uni­tat entre els bar­ce­lo­nis­tes d'arreu.

Jo no sé què deuen pen­sar les penyes que té repar­ti­des el Barça arreu de l'Estat, però m'ima­gino, per exem­ple, les cares dels penyis­tes de Múrcia, la Rioja, Extre­ma­dura i Anda­lu­sia quan escol­ten sovint les pro­cla­mes inde­pen­den­tis­tes de Joan Laporta; si han d'esco­llir entre ser del Barça o espa­nyols tri­a­ran sens dubte la segona opció. Em sem­bla molt bé que el Barça sigui un club iden­ti­fi­cat amb el cata­la­nisme, però els mis­sat­ges que sur­tin de la boca del pre­si­dent Laporta han de ser inte­gra­dors i en cap cas exclo­ents. Hem d'acon­se­guir que el Barça sigui un club potentíssim a Cata­lu­nya i molt potent també a la resta de l'Estat i a tot el món, però amb Joan Laporta fent de polític aquest objec­tiu no s'acon­se­guirà.

És també molt clar que el Barça camina a dues velo­ci­tats dife­rents, l'espor­tiva, amb una coherència pròpia de l'estil i el tarannà del seu entre­na­dor, i la ins­ti­tu­ci­o­nal, cada cop més embo­li­cada i més fràgil fruit de la ines­ta­bi­li­tat i la feblesa de la pròpia junta direc­tiva pre­si­dida per Joan Laporta. Per sort, Pep Guar­di­ola manté l'equip al marge del des­ga­vell ins­ti­tu­ci­o­nal i l'equip en cap cas l'ha notat.

Laporta ha de pen­sar menys en ell mateix i més en el club i des que ha deci­dit fer el salt a la política hau­ria de vigi­lar més que mai de no bar­re­jar les dues coses, perquè a un li fa la sen­sació que el pre­si­dent del Barça està uti­lit­zant la pre­sidència per enfor­tir-se ell política­ment.