Que tremoli l'estadi

El par­tit de Cata­lu­nya és un par­tit enca­bit amb calçador. Com sem­pre. Ja sabem que no la dei­xen com­pe­tir i que el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal és l'uto­pia que ens mou cada any sabent que totes les por­tes estan tan­ca­des i bar­ra­des i que ningú no està dis­po­sat per ara a obrir-les ni a alli­be­rar dates per poder jugar aquests par­tits. No fos que el cor­rent d'aire els cons­tipés. Mal­grat tot, la per­sistència o la tos­su­de­ria d'uns quants fa que les con­vo­catòries es repe­tei­xin cada Nadal i són vis­tes i es volen veure des de fora com un fet aïllat i sense trans­cendència. Des d'aquí, es veuen com la volun­tat que algun dia pot can­viar el destí que ara està deter­mi­nat. I els que apos­ten per Cata­lu­nya i el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal tenen veu, però no tenen vot allà on s'ha de deci­dir. No hi ha volun­tat per anar més enllà mal­grat l'eufòria que sem­pre ha pro­vo­cat la con­vo­catòria d'aquests par­tits nada­lencs. La veu dels juga­dors es va sen­tir al ter­reny de joc, i a les gra­des es va sen­tir la dels afi­ci­o­nats, pro­ba­ble­ment menys dels espe­rats. Fut­bolísti­ca­ment, va ser una bona pro­posta. La presència dels blau­grana que van bai­xar de l'avió per anar direc­ta­ment a l'estadi és d'agrair. L'Argen­tina jugava con­tra Cata­lu­nya i con­tra la seva mala imatge pel joc fet en la clas­si­fi­cació per al mun­dial. Xavi va tenir Bruno fent d'Alves, però amb menys pro­fun­di­tat. El madri­dista Higuaín es va fer veure. Piqué al mig camp. Verdú, cen­trant, i Ser­gio García, mar­cant. La pilota la tenien els cata­lans i les opor­tu­ni­tats, els argen­tins, fins al gol del davan­ter bètic. El pri­mer, al sarró. En la segona part, amb els can­vis, les opor­tu­ni­tats van tor­nar a ser per als argen­tins i el gol per a Bojan. El segon, al sarró. Ole­guer va jugar com si fos a casa. Era a casa. Amb sen­ti­ment. Es va jugar amb inten­si­tat un par­tit reco­ne­gu­da­ment amistós. Els argen­tins ferits en l'orgull van fer el pri­mer. Un bon xut. Hi havia par­tit. Més can­vis. El penal, que l'àrbi­tre va xiu­lar per ordre de l'auxi­liar el va mar­car Ser­gio. El ter­cer. I, tot seguit, el segon de l'Argen­tina. No es ren­dia ningú. Moisés, tam­poc. Va mar­car el quart per a Cata­lu­nya. Va tor­nar a cen­trar Verdú, l'assis­tent del par­tit. Victòria del debu­tant Cruyff a la ban­queta cata­lana i der­rota de la selecció de Mara­dona, que segu­ra­ment ha pro­vo­cat un ter­ratrèmol alt en l'escala de Rich­ter a l'Argen­tina. L'estadi va tre­mo­lar amb la victòria de Cata­lu­nya. Als juga­dors, no cal renyar-los. Als espec­ta­dors, tam­poc. Si ens dei­xen, està demos­trat que podem anar pel món.