L'OBSCUR DEL RETRAT

Un dolç somriure

Messi és un juga­dor excep­ci­o­nal, d'aquells que et fa que­dar sense adjec­tius, però el més impor­tant és que crea sim­pa­tia, que arros­sega adhe­si­ons al club, que fa com­pa­nyo­nia en un equip que mos­tra soli­da­ri­tat. El dia­mant en un equip que és, tot ell, una joia. Una de les per­so­ni­fi­ca­ci­ons més com­ple­tes de la tasca que s'ha fet, i que es fa, a la Masia. Per cert, la ciu­tat espor­tiva Joan Gam­per, on han d'anar els nanos del plan­ter i tin­dran un espai con­cret per edu­car-se i for­mar-se, ha de con­ti­nuar dient-se la Masia. Sigui a les Corts o a Sant Joan Despí, la casa i cen­tre de for­mació ha de tenir per nom la Masia. Com deien els clàssics, som inqui­ets moderns i reno­va­dors perquè som tra­di­ci­o­nals en el que és de debò. I la Masia és or pur. El som­riure d'entre­ma­liat, viu i llest a la cara de Messi és el millor reclam per a la resta de cares dels juga­dors que ales­ho­res per­den el ric­tus de tensió exis­tent per mos­trar ros­tres de feli­ci­tat i satis­facció. Tota una decla­ració de prin­ci­pis. Sem­blant al que feien els juga­dors quan va aca­bar la final de la copa d'hand­bol, en què van tenir un rival d'allò més digne. La mala cara cris­pada és un error, en Rutenka no ha de fer de juga­dor car, de Cris­ti­ano, no juga en un equip fet de fat­xen­des, sinó en una enti­tat que ena­mora en la victòria, això és fàcil, i en la der­rota. Cosa molt més difícil. El car juga­dor bie­lorús d'hand­bol ha de fer d'Alves, arran­car i aixe­car-se tan­tes vega­des com cai­gui. L'error pot­ser va ser que en el moment de fit­xar-lo no li van expli­car que ha de mirar la cara d'en Bar­ru­fet o de Víctor Tomàs o Iker Romero per veure-hi un som­riure d'ore­lla a ore­lla. L'ale­gria de feli­ci­tar-se per haver vençut un rival tan coratjós. I un altre som­riure per al Reus Espor­tiu, llo­re­jat en totes les com­pe­ti­ci­ons d'hoquei, mal­grat totes les difi­cul­tats a dalt de tot. L'hoquei naci­o­nal català viu un bon moment, des de la base es fan bé les coses i qui sem­bra bé, si no hi ha greus tem­pes­tes, sem­pre cull.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.