L'OBSCUR DEL RETRAT

Cursa de relleus

El rei ha mort, visca el rei! En democràcia un man­dat s'esgota i, si no hi ha hereu forçat –cas de l'alcalde Hereu torçat en no saber aga­far cap Dia­go­nal ni camí recte–, el suc­ces­sor l'escull el vot democràtic. Ara, qui convé? És la pre­gunta. En Jan Laporta se'n va del Barça i toca el relleu. La veri­tat és que qui vin­gui després d'ell sem­bla que ho tindrà molt difícil. Difícil de superar el que aquest home ido­la­trat per uns, cri­ti­cat per altres i calum­niat pels de més enllà, i alguns d'ençà, ha acon­se­guit. Pel que fa a tri­omfs, un èxit total, resul­tat d'anar fins al final amb les seves idees. Pel que fa a dedi­cació, pocs com ell han dedi­cat tanta part de la seva vida per­so­nal al club. I per a la direcció de l'enti­tat ha estat un dic de con­tenció de l'entorn i, alhora, d'atenció mediàtica que ha des­car­re­gat cap a ell els focus periodístics pos­si­bi­li­tant que l'equip tre­ballés més tran­quil. Guar­di­ola al davant de tot.

El bar­ce­lo­nista viu –vivim– en un núvol del qual no vol bai­xar. Votarà a qui li pro­meti con­ti­nuar aquesta via d'èxits espor­tius i soci­als. Cata­la­ni­tat, uni­ver­sa­li­tat, democràcia, soli­da­ri­tat. Hi ha un fet mera­vellós, el culer d'aquí i de tot arreu és lle­ial al Barça. Però no és fidel, ni ho ha de ser, a ningú. Seria un cas de fe, i el Barça és un sen­ti­ment, si es vol, gai­rebé místic, però que espera tocar el paradís en aquest món, no en el més enllà. Jo, par­ti­cu­lar­ment, votaré a qui m'asse­guri que vol anar pel camí actual, enfor­tint la Masia, donant suport a l'Uni­cef des de la cata­la­ni­tat, fent pos­si­ble que quan vagi arreu del món i en els més vari­ats con­gres­sos uni­ver­si­ta­ris la gent em digui que ens coneix més com a nació gràcies al Barça. Prou que em dol que sigui així! El govern català, per desgràcia, actua depe­nent de Madrid. I quan hi hagi nou pre­si­dent, qui sigui, el defen­saré i el cri­ti­caré. La genètica del club, democràcia i lli­ber­tat. La que desitjo per al país, lli­ber­tat i inde­pendència dins una Europa social a par­tir de la democràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.