PRINCIPI O FINAL
Indefensió
Prepareu-vos per a una batalla campal. El Madrid va intentar guanyar el Barça al Camp Nou per la via criminal i no ho va aconseguir per ben poc. Les entrades deliberades als turmells dels millors jugadors del Barça, amb un tracte especial per les cames de Messi, van ser l'únic recurs que va trobar Juande Ramos per intentar aturar el joc total del Barça. Si a Barcelona es van atrevir a fiar-ho tot a la violència, no sembla gaire difícil intuir què pot passar al Santiago Bernabéu. Amb la gent a favor, amb la lliga a només quatre punts més l'average i conscients que continuen sent un equip inferior al Barça, no em vull ni imaginar com acabaran els jugadors de Pep Guardiola. Últimament els equips que han plantat cara al Barça ho han fet a través del joc subterrani: puntades de peu, simulació de lesions, provocacions diverses, pèrdua sistemàtica de temps, en resum, s'han aferrat al trencament constant del ritme de joc com a un clau roent. Malauradament, però, no han desballestat el Barça sols. La majoria de vegades han aconseguit els seus objectius gràcies a la col·laboració dels àrbitres. Enteneu-me bé, no crec que el Barça hagi estat víctima d'atracaments catedralicis ni tan sols penso que sigui bo dedicar-se molta estona a queixar-se dels àrbitres, però sí que és necessari destacar que si els col·legiats no donessin carta blanca als equips que reparteixen bufes a dojo i apliquessin el reglament, el Barça no viuria aquest tipus de partit en un estat permanent d'indefensió. I que quedi clar que no es tracta d'afavorir els blaugrana perquè juguen millor, es tracta de sancionar la reiteració de faltes amb les targetes que calgui, es tracta de castigar la premeditació evident de moltes segades, es tracta, en definitiva, d'arbitrar perquè el camp de futbol no es converteixi en l'escenari de La matança de Texas. Demà el Madrid tornarà a sortir amb el ganivet entre les dents. Què farà Undiano Mallenco?
