Multiorgasme

No tinc cap intenció de par­lar dels títols que el Barça té a tocar. Tot i que ja fa dies que s'ha jugat el Madrid-Barça, no puc dei­xar de pen­sar en aquest par­tit i en l'increïble 2 a 6 acon­se­guit al San­ti­ago Ber­nabéu. Els moments de feli­ci­tat són efímers, són curts i s'han de viure amb ple­ni­tud, inten­si­tat i emoció. Una de les millors expli­ca­ci­ons del que es va veure a Madrid va arri­bar de la boca del gran Luis Enri­que, que va defi­nir el par­tit i el resul­tat com un orgasme fut­bolístic. Jo crec que va ser més que això, va ser un mul­ti­or­gasme.

I ho va ser per diver­ses raons: perquè es va impo­sar el fut­bol cre­a­tiu, ambiciós i arris­cat per damunt de l'espe­cu­la­tiu i resul­ta­dista. Perquè de res han ser­vit les cam­pa­nyes agres­si­ves i feri­do­res dels mit­jans de comu­ni­cació de Madrid i de les tele­vi­si­ons que eme­ten des de la capi­tal de l'Estat. Perquè ja es veien cam­pi­ons de lliga abans de jugar el par­tit, sobre­tot, quan es van avançar amb el pri­mer gol de Higuaín. Perquè tenen un pre­si­dent poc pre­sen­ta­ble, aquell a qui conei­xen com a vidente Boluda, sí, el del chor­reo. Se'n recor­den? Perquè el chor­reo se l'han empor­tat els cre­a­dors de l'eslògan. Perquè després de Boluda vindrà Flo­ren­tino i a cop de talo­nari començarà a fit­xar grans estre­lles i hi haurà indi­vi­du­a­li­tats, però no equip. Perquè amb humi­li­tat i sense cridòries s'acon­se­guei­xen grans coses.

Som uns afor­tu­nats perquè difícil­ment es tor­narà a veure en la història dels Madrid-Barça un par­tit com el de dis­sabte pas­sat. Som encara més afor­tu­nats perquè hau­ran de pas­sar molts anys per tor­nar a veure un Barça jugant al nivell de l'actual. Per tant dis­fru­tem-ho al màxim.

Perquè a un li cau la baba veient com el Barça és l'enveja de tot el món i del Madrid ni en par­len. Perquè tot­hom parla del com­promís dels juga­dors del Barça amb el seu club, un com­promís que en la majo­ria de juga­dors blancs és del tot ine­xis­tent. Perquè la majo­ria de cracks que juguen al pri­mer equip han sor­tit i s'han fet al plan­ter bar­ce­lo­nista. On és el plan­ter i la feina amb les cate­go­ries infe­ri­ors del Madrid?

Perquè el Barça té un entre­na­dor que ha acon­se­guit una feina gai­rebé impos­si­ble com és por­tar amb fer­mesa, però amb mà esquerra, un ves­ti­dor ple de juga­dors com­pro­me­sos, però que no dei­xen de ser estre­lles milionàries, cadas­cuna amb el seu ego par­ti­cu­lar. Algú s'atre­vi­ria a defi­nir la situ­ació que es viu al ves­ti­dor del Madrid? Com a mínim es podria dir que viuen en una per­ma­nent guerra interna. Però això ja sor­tirà, temps al temps.