Els objectius, a casa

EL FAC­TOR PISTA. En aquesta com­pe­tició tan igua­lada, en què gua­nyar a fora és com­pli­cat, el fac­tor pista hi juga un paper cru­cial. Par­tint d'aquest fet, asse­gu­rar els par­tits de casa per­met a molts equips asso­lir aquells objec­tius que s'han pro­po­sat o que es van pro­po­sant a mesura que avança la com­pe­tició.

Després de cinc jor­na­des, cap dels set pri­mers de la lliga no ha per­dut a casa: Bur­gos (2-0), La Laguna (2-0), Sant Josep (3-0), Meli­lla (3-0), Menorca (2-0), CAI (3-0) i Lleó (2-0). N'hi ha alguns que fan que gua­nyar a casa seva sigui pràcti­ca­ment impos­si­ble. Un dels exem­ples més clars que puc posar és el de Los Bar­rios la tem­po­rada pas­sada, del qual vaig tenir la sort de for­mar part. L'equip va aca­bar la lliga regu­lar amb 18 victòries, 15 de les quals van ser a casa i de manera con­se­cu­tiva, i només 3 van ser a camp con­trari. Un altre cas és el de La Laguna fa dues tem­po­ra­des –13 victòries a casa i 5 a fora–. Són exem­ples d'equips que en prin­cipi han de llui­tar per jugar el play-off i que acon­se­guei­xen aquest objec­tiu gràcies, sobre­tot, a la regu­la­ri­tat mos­trada davant dels seus segui­dors.

Segur que també es poden tro­bar exem­ples en equips que han llui­tat per la per­manència, que sol estar en unes 10 victòries, i que bona part d'aques­tes les han acon­se­guit a la seva pista.

Així doncs, dels set equips ano­me­nats al prin­cipi, pro­ba­ble­ment es començaran a des­pen­jar de les posi­ci­ons cap­da­van­te­res els que abans dei­xin esca­par victòries de casa seva.

IVÁN COR­RA­LES. Per al base del Bur­gos, aquesta és la segona tem­po­rada a LEB Or. La pri­mera no va ser gens fàcil per a ell, ja que al fet d'haver d'adap­tar-se a una nova cate­go­ria (venia d'ACB) s'hi va afe­gir una lesió que només el va dei­xar jugar tretze par­tits –va estar de baixa des del desem­bre–. Una lesió que per a un juga­dor de 35 anys podia haver sig­ni­fi­cat l'adéu al bàsquet, ja que estar sis mesos sense jugar a aquesta edat ben segur que no faci­lita les coses per tro­bar equip la tem­po­rada següent. A més, aquesta rea­li­tat pot aca­bar superant el juga­dor mateix durant el procés de recu­pe­ració, fins al punt de dir «ho deixo córrer». Però ell ho va acon­se­guir. Es va recu­pe­rar de la lesió i l'estiu pas­sat va reno­var amb el Bur­gos, en què s'havia gua­nyat la con­fiança del seu entre­na­dor, Andreu Casa­de­vall; equip que en aquests moments lidera la clas­si­fi­cació amb 4 victòries i 1 der­rota.

Ara, després de pràcti­ca­ment nou mesos sense jugar, es troba amb un altre obs­ta­cle gens fàcil de superar: recu­pe­rar el nivell de joc que va mos­trar en els tretze par­tits que va jugar la tem­po­rada pas­sada. De fet, els seus números dels cinc pri­mers par­tits han estat molt dis­crets, amb mit­ja­nes de 3 punts, 3 assistències i 2,2 de valo­ració, con­tra els 7,1 punts, 4,8 assistències i 8,5 de valo­ració de la tem­po­rada pas­sada. Per les cir­cumstàncies que he expo­sat, crec que serà difícil que arribi a jugar a aquest nivell, però si ho acon­seguís, el mèrit que això tin­dria real­ment seria molt gran.