Futbol català

Més enllà de l'anècdota

Futbol. Girona. L'estrena en la copa amb només un mes de competició i les bones sensacions que se n'endú Rubi obren a Pere Pons la porta de la continuïtat al primer equip

Més habi­tual en altres clubs, veure juga­dors sor­tits del plan­ter en el pri­mer equip del Girona s'ha acos­tat a la uto­pia els últims anys. Des que el club és a segona A, i tot i tenir les cate­go­ries més altes en la base, la majo­ria de casos han estat poca cosa més que una anècdota. Juga­dors com ara Marc Ser­ra­mitja –va arri­bar a debu­tar a segona A–, Canal, Masó o Vallho van com­ple­tar l'etapa de for­mació al Girona, però en van haver de sor­tir per fer-se un lloc en el fut­bol, de moment a segona B. Ara, amb Juncà ins­tal·lat de ple en el pri­mer equip –però encara amb fitxa del filial–, qui treu el cap és Pere Pons, que va viure un debut ino­bli­da­ble a El Molinón.

A diferència de Juncà, Pere Pons ha mamat el Girona des de petit. Nas­cut a Sant Martí Vell fa dinou anys, va jugar a Celrà de ben­jamí, però quan era aleví ja se'n va anar cap al Girona. Mig­cam­pista molt tre­ba­lla­dor, és un dels juga­dors que s'entre­nen amb el pri­mer equip des de l'estiu, un cop tan­cada l'etapa de juve­nil. A Rubi li va agra­dar la seva pro­gressió durant la pre­tem­po­rada, i, arran de la baixa d'Eloi Ama­gat, afe­gida al fet que Kitoko aca­bava de superar una lesió, va deci­dir donar-li pro­ta­go­nisme i fer-lo sen­tir com un més. El de Sant Martí Vell va estre­nar con­vo­catòria con­tra l'Hèrcu­les i, al cap de qua­tre dies, va ser pro­ta­go­nista de l'Spor­ting-Girona. Amb una ale­gria i una il·lusió impos­si­bles de dis­si­mu­lar. Valent i sense por amb pilota i sense durant la mitja hora en què va ser al camp, Pere Pons va ofe­rir un bon nivell i es va gua­nyar els elo­gis dels com­panys i sobre­tot del tècnic. Rubi, que és al cap i a la fi qui té la clau de la con­tinuïtat del juga­dor al pri­mer equip, se'n va endur molt bones sen­sa­ci­ons. Tot just fa un mes que va començar la com­pe­tició –res a veure amb debuts tes­ti­mo­ni­als ante­ri­ors com els de Ser­ra­mitja i Masó– i Pere Pons té molt de camp per córrer.

El mig­cam­pista gironí és el vuitè juga­dor menor de vint anys que debuta amb el Girona des de l'ascens a segona A. D'aquests vuit, però, n'hi ha tres –Hiroshi, Sar­mi­ento i Keko– fit­xats direc­ta­ment per al pri­mer equip.

David JUNCÀ
16/11/1993 Debuta amb 18 anys en un Girona-Nàstic (3-2) el 18/12/11 amb 18 anys (2011/12) 8 partits i 502 minuts la temporada passada
FRAN PÉREZ
19/5/1992 Debuta amb 17 anys en un Girona-Rayo (1-1) el 13/9/2009 2 partits i 25 minuts (2009/10)
Jordi MASÓ
19/9/1992 Debuta amb 17 anys en un Girona-Llevant (0-4) el 18/4/2010 1 partit i 10 minuts (2009/10)
Marc SERRAMITJA
4/8/1990 Debuta amb 18 anys en un Osca-Girona (3-1) el 21/6/2009 1 partit i 25 minuts (2008/09) .....................................................
S. Gontán ‘KEKO'
27/12/1991 Debuta amb 19 anys en un Tenerife-Girona (3-3) el 30/1/2011 11 partits i 252 minuts (2010/11)
Brian SARMIENTO
22/4/1990 Debuta amb 19 anys en un Osca-Girona (2-2) el 4/10/2009 11 p., 659 min. i 1 gol (2009/10)
Ibusuki HIROSHI
27/2/1991 Debuta amb 18 anys en un Hèrcules-Girona (3-0) el 19/4/2009 6 partits i 223 minuts (2008/09)
Estic molt content pel meu debut. A més, va ser a El Molinón, un camp de primera, amb la gespa perfecta i de dimensions grans
Al principi estava una mica nerviós però després ja em vaig oblidar de tot. No m'esperava jugar però vaig intentar aprofitar-ho
Els més veterans em van aconsellar que no em deixés intimidar per res i que estigués tranquil en tot moment
Ja sé que el meu lloc és el filial. Si em criden per entrenar-me o jugar, molt millor
Pere Pons
Jugador del Girona

Muñoz el va veure “valent, decidit i molt tranquil”

Quan Pere Pons va entrar al camp amb el dorsal 29 a l'esquena, es van sentir alguns aplaudiments a la graderia d'El Molinón. Venien d'una zona on hi havia Miquel Àngel Muñoz, que va veure el partit al costat de Rafa Ponzo. “Són els aplaudiments amb més cor que he fet els últims anys. Ho vaig viure amb un punt d'emoció”, explicava ahir Muñoz, tècnic del migcampista la temporada passada en el juvenil de divisió d'honor i també aquest curs, si és que el jugador torna al filial, el seu lloc d'entrada. “Afortunadament, l'he pogut veure molt poc al filial, i que duri. Però les coses han d'anar pas a pas, i és Rubi qui mana”, exposava Muñoz, convençut que del Girona juvenil que tan bon paper va fer el curs passat en poden sortir uns quants jugadors aptes per al futbol professional. L'entrenador del filial va veure dimecres a El Molinón “el Pere Pons de sempre”. “Sense cap por, valent, decidit i molt tranquil, i això que era en un escenari únic”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.