CICLISME / TOUR DE FRANÇA

El gegant del nord

Thor Hushovd venç a Barcelona superant Freire en l'esprint de Montjuïc

Resident al Rosselló i habitual a l'Empordà, s'estrena en aquest Tour

El noruec, amb potència, s'imposa en una etapa en què Millar és el protagonista

L'escocès, escapat més de 130 km, és caçat a poc més d'un del final

Tot i la pluja, la resposta de la gent engrandeix i fa lluir l'etapa

Lance Armstrong
ASTANA
«Contador està preparat per escapar-se i si ho fa i ningú el segueix em quedaré enrere amb la resta de ciclistes, si puc»
«Des que he tornat, hi ha hagut pocs dies en els quals m'hagi penedit d'aquesta decisió. Avui n'ha estat un, perquè com que la carretera relliscava era molt perillós»
David Millar
GARMIN
«L'etapa m'ha recordat a la de Londres en el Tour 2007, en què també vaig estar escapat i l'ambient era impressionant. Avui el públic i l'afició també ha estat sensacional»
«Visc a Girona, per això he sentit que avui havia de fer alguna cosa. Però no m'esperava estar tan bé en aquesta etapa. Ha estat un atac basat en l'emoció, perquè conec perfectament aquest recorregut. Un se sent una mica decebut després d'estar tan a prop de la victòria i perdre-la»
Fabian Cancellara
SAXO BANK
«Amb aquestes carreteres relliscoses era interessant entrar a Barcelona. Hi havia molta gent. Se sentia una cosa especial»
«Vestir el mallot groc ha estat molt maco, però cal ser realista. Per primer cop, els favorits hauran d'actuar»
Thor Hushovd
CERVÉLO
«Sabia que podia fer alguna cosa important en aquest esprint. Hem tingut unes etapes nervioses i avui no hem tingut repòs, amb la pluja i la tensió del pilot. Per això m'he posat al davant, amb els de l'Astana»
«Lluitaré amb Cavendish pel mallot verd, no crec que estigui ja tot decidit, hi haurà molta batalla»
Alberto Contador
ASTANA
«Demà serà interessant, perquè hi haurà alguns corredors que han d'arriscar des de lluny perquè han perdut força temps»
«La cursa no està dominada, perquè tot just acaba de començar, tot i que estem ben col·locats en la classificació general»
«Tothom parla de si atacarà Armstrong o jo, però els que de debò han d'atacar són altres corredors»
Bernard Hinault
CINC COPS CAMPIÓ DEL TOUR
«Contador ha d'atacar. I atacarà, perquè és més jove que Armstrong i té més delit. Veig Contador dominant el ciclisme els pròxims anys. Marcarà una època»

Passa sovint amb Thor Hus­hovd, el gegant del nord: la mirada fixada en l'esprint, en l'últim esforç col·lec­tiu, en la massa orgànica que es mou en bloc i en punxa cap al tri­omf a una velo­ci­tat difícil­ment supera­ble. Fins que apa­reix ell, el colós de Noru­ega que si ha aga­fat una bona roda en té prou amb deu metres per entrar ven­ce­dor amb un cos de marge res­pecte al segon. Ahir, Freire.

El tro de Grims­tad, exes­quia­dor de fons tant alt (1m84) com ample (83 qui­los) i que ja acu­mula, amb el d'ahir, set tri­omfs en el Tour de França, el pri­mer d'aquest any. Una victòria pode­rosa que va pren­dre el pro­ta­go­nisme que havia meres­cut David Millar amb una esca­pada de més de 130 quilòmetres que va morir a poc més de mil metres de la meta.

A l'altura del públic.

Mal­grat els núvols de la sor­tida, el cel tapat i la pluja que va ves­tir els últims 50 quilòmetres, la res­posta de la gent va ser memo­ra­ble. En fons i forma, en quan­ti­tat i qua­li­tat, ani­mant i omplint els vorals i fent impos­si­ble que, abans de pujar a Andorra, l'etapa esde­vingués de tran­sició. Ho van veure els pro­ta­go­nis­tes i, de manera par­ti­cu­lar, els que tenen lli­gam amb el país.

Per exem­ple, el Gar­min, l'equip nord-ame­ricà que viu i tre­ba­lla a Cata­lu­nya i que té set dels seus cor­re­dors que ahir van fer l'etapa resi­dint a les comar­ques de Girona. Va ser un d'ells, David Zabriskie, qui a Sant Feliu ja pro­vava d'esca­par-se, però va ser el seu com­pany David Millar, jun­ta­ment amb Cha­va­nel i Augé qui ho acon­se­guia poc després, superant el coll de Tossa de Mar, de quarta cate­go­ria, amb 2:20 d'avan­tatge res­pecte al pilot prin­ci­pal. Una diferència que es man­te­nia en el tra­jecte que res­se­guia la costa –Llo­ret, Bla­nes, Mal­grat, Pineda, Cale­lla, Canet i Arenys–, fins a Cal­de­tes i abans d'enfi­lar cap a l'inte­rior. Aquí, el mata­roní Edu­ard Gon­zalo va ser pro­ta­go­nista a casa, pri­mer amb una cai­guda sense con­seqüències i després, en l'ascensió a Coll­sa­creu, en un intent d'esca­par-se del pilot i enllaçar amb els tres cap­da­van­ters. No ho va acon­se­guir ell, però sí l'Euskal­tel Txur­ruka, pro­vant una aven­tura difícil­ment com­pren­si­ble. Com ho era, abans de sor­tir, per al mateix Millar, que con­fes­sava que era molt poca la diferència (1:07) que tenia amb els líders per inten­tar-ho.

La pluja.

Enfi­lant Lli­nars del Vallès, el grup de qua­tre man­te­nia prop d'un minut i mig res­pecte al prin­ci­pal, un pilot que en el cons­tant puja i baixa de la car­re­tera i ja amb la cli­ma­to­lo­gia for­mant part defi­ni­ti­va­ment del joc –la pluja era fina però per­sis­tent– va pas­sar a les mans de l'Astana, que no volia pro­ble­mes. Un statu quo intacte a Car­de­deu, Gra­no­llers i fins a 28 quilòmetres de meta, quan Millar va deci­dir que allò no por­tava enlloc. No si havia de cami­nar mal acom­pa­nyat. Per això va dei­xar els com­panys d'esca­pada i va enfi­lar el coll de la Con­re­ria tot sol, fent que en pocs quilòmetres la diferència que havia bai­xat fins als 42 segons tornès a enfi­lar-se fins a vore­jar el minut i esta­blint-se per sobre del minut a l'entrada de Bar­ce­lona.

Una arri­bada a la capi­tal amb cai­gu­des per culpa del quitrà moll –una de les quals, de Tom Boo­nen– i que feia, dels dar­rers quilòmetres, una cro­no­me­trada indi­vi­dual per a Millar. Intent fallit a poc més d'un quilòmetre del final que va morir per la potència desen­fre­nada del gran pilot i el vigor i els quàdri­ceps de Thor Hus­hovd, noruec resi­dent al Ros­selló i que s'entrena habi­tu­al­ment a les car­re­te­res de l'Empordà. Que viu, tre­ba­lla i gua­nya a Cata­lu­nya –a la Volta d'enguany va vèncer en dues eta­pes, una de les quals a Bar­ce­lona, on ja havia gua­nyat en la Volta del 2005–, i que admet, sense fri­vo­li­tat, que ell també se sent català.


Millar deia abans de la sor­tida que no tenia sen­tit pro­var-ho, que era massa a prop del groc. No va com­plir



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.