Més esport

Ciclisme

Els afinadors d'instruments

L'empresa Més Que Bicisatén les necessitats dels ciclistes de la Transpyr, una de les proves que tenen en el calendari, arreu

A més de ser una pinya, fan una cursa paral·lela amb jornades que no s'acaben

Que la Transpyr mobi­litza 300 ciclis­tes i les seves res­pec­ti­ves bici­cle­tes és sobra­da­ment cone­gut quan s'està a punt d'asso­lir l'equa­dor de la quarta edició de la prova con­sis­tent a cre­uar els Piri­neus d'est a oest. També hi ha tota la logística de l'orga­nit­zació i els seus recur­sos humans i volun­ta­riat. I tam­poc s'enten­dria l'èxit d'aquesta prova de resistència per eta­pes, i de mol­tes de simi­lars arreu, sense els ser­veis de Més que Bicis, que ofe­reix als par­ti­ci­pants la pos­si­bi­li­tat de sor­tir l'endemà amb els ins­tru­ments per­fec­ta­ment afi­nats. “Vaig començar fent mas­sat­ges a la Titan fa cinc anys, i vaig conèixer uns mecànics que vam aga­far la rutina que ells m'aju­da­ven a mi i jo els aju­dava a ells. Vam dir de fer-ho seri­o­sa­ment i una nit de cer­ve­ses i tal vam dir de fer un pro­jecte, invi­a­ble però un gran pro­jecte. I a mi em va que­dar al cap i vaig deci­dir apos­tar-hi”, diu Jordi Car­re­ras (Sant Llo­renç Savall), cre­a­dor i pro­pi­e­tari de l'empresa. “Té dos anys. Vaig començar jo sol amb un mecànic i anàvem a dife­rents cur­ses, i lla­vors ja ens van fer falta més mecànics i mas­sat­gis­tes...” Xile, al gener; Anda­lu­sia, al febrer; Cape Epic, al març; Titan Desert, aquí, i Transalp, Mongòlia. A tot el món i durant tot l'any hi ha la neces­si­tat de posar a punt les màqui­nes. “És impor­tant que la gent enten­gui que som aquí per aju­dar. És un negoci, tots ens volem gua­nyar la vida, però un dels motius per començar va ser veure que en el món de la car­re­tera qual­se­vol equip té uns mit­jans de l'hòstia. I els de BTT no tenen res. I nosal­tres inten­tem ser una ajuda perquè també la neces­si­ten més”, diu Car­re­ras, i pun­tu­a­litza: “Si con­trac­ten abans podem fer mol­tes més coses i por­tar per­so­nal perquè no hi hagi llis­tes d'espera. Si ens fan reserva podem donar un ser­vei aco­llo­nant.”

Cursa paral·lela

“És molt dur. Ens lle­vem a dos o tres quarts de sis i a les set els mas­sat­gis­tes ja escal­fen la gent i els mecànics repas­sen aires i cade­nes. Després de la sor­tida empa­que­tem i tenim dues o tres hores de tra­jecte, con­duint. I quan arri­bem tenim gai­rebé dues hores de mun­tatge. Ja han pas­sat cinc o sis hores, dinem i ja arri­ben els cor­re­dors”, explica Car­re­ras sobre les jor­na­des mara­to­ni­a­nes. Perquè no s'aca­ben: “Els mas­sat­gis­tes ple­guen entre les deu i les onze perquè la gent ja ha d'anar a dor­mir, i els mecànics aca­ben quan aca­ben. L'any pas­sat a la Transpyr vam fer una mit­jana d'anar a dor­mir a les dues i aquest any no sé com aca­ba­rem. A la Titan cada dia anàvem a dor­mir a quarts d'una o a la una, però ahir [diu­menge] vam ple­gar a les tres de la mati­nada.

Un equip

És una cursa per pare­lles, o indi­vi­dual. Però hi ha un equip que sobre­surt. “Part de la meva feina és aquesta. No són fixos ni es gua­nyen la vida amb Més que Bicis, per això és una aven­tura, és una emoció”, afirma Car­re­ras, que vol que la seva gent vis­qui la cursa: “Es vin­cula molt i tenen els seus cor­re­dors assig­nats i són els que els cui­den i volen que aca­bin. Volen que seguei­xin, els ani­men, s'interes­sen pel seu estat...”, diu el direc­tor d'orques­tra dels afi­na­dors d'ins­tru­ments de la Transpyr. “I has de fer que ho vis­quin, perquè l'any que ve han de tor­nar i si no et que­des sense tre­ba­lla­dors”, acaba.

18
treballadors
té la Transpyr.
80
persones
tenien contractat el servei ‘full equip' abans de la sortida.
140
bicicletes
van atendre diumenge.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.