El campió marca el territori

Començar la lliga de cam­pi­ons amb un par­tit que podria ser una final no és fàcil. Ni el Barça ni l'Inter el van jugar com si fos una final, òbvi­a­ment. L'equip de Guar­di­ola va ser intel·ligent: va mar­car el ter­ri­tori, que és una postura adi­ent a l'ober­tura de la com­pe­tició. Va saber trans­me­tre que no afron­tava el par­tit com si fos deci­siu, però ho va fer amb la com­pe­ti­ti­vi­tat sufi­ci­ent per enviar a tots els seus rivals el mis­satge que per des­tro­nar-lo hau­ran de ser molt forts, molt com­pe­ti­tius i, a més, tenir una mica de sort.

El Barça va empa­tar el par­tit però va gua­nyar clara­ment el con­trast de sen­sa­ci­ons. No va mar­car, però va ser molt més poderós que l'Inter. Guar­di­ola i Mou­rinho sabien que el par­tit d'ahir no era res defi­ni­tiu, tot i que era una mica més que un sim­ple temp­teig. El Barça i l'Inter són dos pesos pesants que és pro­ba­ble que es tro­bin més enda­vant en aquesta mateixa com­pe­tició, més enllà de l'enfron­ta­ment en la segona volta de la lli­gueta. Era difícil que cap dels dos equips patís des­per­fec­tes irre­pa­ra­bles, i al final cap dels dos en va tenir. Però tot­hom va veure que és l'Inter l'equip que té més camí de millora per recórrer si vol relle­var el Barça en el pal­marès de la com­pe­tició. El Barça, en canvi, si aquest enfron­ta­ment es repetís en una semi­fi­nal o en una final només hau­ria de jugar amb una marxa més que ahir, amb un punt més de velo­ci­tat i malícia. O sigui, amb Ini­esta com a titu­lar.

El par­tit va tenir la tensió emo­tiva dels par­tits entre colos­sos. En l'aspecte fut­bolístic, en canvi, és millo­ra­ble. Hi havia molt bons fut­bo­lis­tes sobre el camp, però l'ocasió no exi­gia el seu millor fut­bol. I tant o més que el resul­tat, impor­tava poder con­tras­tar la capa­ci­tat com­pe­ti­tiva. El Barça va sor­tir reforçat, perquè va tenir més la pilota, va domi­nar escènica­ment, va crear més perill, va estar més a prop del gol, i es va defen­sar tant o més bé que l'equip italià, que juga sense ita­li­ans (almenys fins que va entrar San­ton en el tram final). Menys en el mar­ca­dor, l'Inter va estar un punt per sota en tots els aspec­tes. En la pri­mera part, l'equip de Mou­rinho es va atre­vir a dis­cu­tir la pro­posta cre­a­tiva del de Guar­di­ola. En la segona només es va pre­o­cu­par de no sucum­bir. No sem­blava de Mou­rinho, l'equip nero­az­zurro. També volia la pilota i durant els pri­mers minuts es va veure un par­tit d'anada i tor­nada, amb poc mig­cam­pisme. Uns i altres arri­ba­ven amb rela­tiva faci­li­tat a l'àrea rival, però el Barça una mica més sovint i amb una mica més de perill. Sem­pre va estar un punt per sobre del rival. Aspecte a aspecte, va ser supe­rior en gene­ral, però no va con­cre­tar. Els blau­grana no tenien punch, però tam­poc punts flacs. Pas­sa­ven els minuts i el mar­ca­dor era l'únic que no volia reconèixer les pres­ta­ci­ons supe­ri­ors del Barça. Sí que les va aca­bar reco­nei­xent l'Inter. Segu­ra­ment de mala gana, perquè el seu esforç no des­gas­tava ni inqui­e­tava els blau­grana. La tos­su­desa iden­titària del Barça va ser tan ferma i cons­tant que l'Inter també es va aca­bar assem­blant a l'equip que s'espera d'un entre­na­dor com Mou­rinho. Tot i que havien de ser els locals els que anes­sin a bus­car la victòria, van aca­bar emmu­ra­llats davant de Julio Cesar i van limi­tar les seves pos­si­bi­li­tats de victòria a una pilota llarga a Eto'o o Milito. El Barça s'havia ins­tal·lat dins el camp local, però no va come­tre errors irre­pa­ra­bles per faci­li­tar cap con­tra­a­tac. En qual­se­vol cas, ho va solu­ci­o­nar amb algu­nes fal­tes tàcti­ques. El dese­qui­li­bri en el mar­ca­dor va estar molt més a prop en l'àrea local. Però si el Barça no va mar­car va ser perquè va fal­tar un punt de ver­ti­ca­li­tat i malícia en els últims metres. L'aglo­me­ració també li va impe­dir crear situ­a­ci­ons de supe­ri­o­ri­tat. I també perquè l'àrbi­tre no va xiu­lar unes mans clares dins l'àrea. Al final, l'equi­li­bri només va exis­tir en el resul­tat i en el repar­ti­ment de punts. El resul­tat impe­deix dir que Guar­di­ola va gua­nyar la par­tida a Mou­rinho. Però sí que li va expo­sar quina és la situ­ació: el Barça és millor que l'Inter.

En l'intra­par­tit també hi havia l'enfron­ta­ment que repre­sen­ta­ven Eto'o i Ibra­hi­mo­vic, l'al·lici­ent més cri­da­ner per l'inter­canvi de samar­re­tes durant l'estiu. Com era lògic, no hi va haver con­clu­si­ons defi­ni­ti­ves. Cap dels dos no va mar­car. Però a to amb les pres­ta­ci­ons col·lec­ti­ves, el suec va ser més inci­siu que el came­runès. Va tenir la seva gran ocasió en el minut 7, amb un con­trol marca de la casa però amb una rema­tada massa esbo­jar­rada, i va estar a prop del gol unes quan­tes vega­des més. Eto'o, en canvi, només va rema­tar a por­te­ria en un xut de falta llunyà i inno­cent. L'únic que va que­dar clar és que tots dos estan supe­di­tats a les pres­ta­ci­ons col·lec­ti­ves, i ara és el suec el que juga amb el con­text a favor.