Falta de costum

Una sen­sació d'irre­a­li­tat es va apo­de­rar del Camp Nou quan l'àrbi­tre del Barça-Rubin Kazan va xiu­lar el final del par­tit i el mar­ca­dor, tos­sut, con­fir­mava que el Barça havia per­dut. Molts socis del Barça mar­xa­ven cap a casa amb cara d'incre­du­li­tat i amb la sen­sació de no haver entès què havia pas­sat exac­ta­ment. Alguns culers l'endemà a l'hora d'esmor­zar encara no havien aca­bat de pair la der­rota.

Aquest sen­ti­ment d'estra­nyesa abso­luta per una rellis­cada té una expli­cació molt clara: el Barça no per­dia un par­tit impor­tant (amb punts o una clas­si­fi­cació en joc) des del mes de febrer. Fixeu-vos bé el nivell de joc i resul­tats que això sig­ni­fica: des de la der­rota al Cal­derón (aque­lla que va gene­rar en deter­mi­nats sec­tors de l'entorn un atac de pànic injus­ti­fi­cat) el Barça no per­dia un par­tit que havia de gua­nyar per anar bé (per­dre con­tra el Xhak­tar quan ets pri­mer del teu grup en la Cham­pi­ons o con­tra el Mallorca i l'Osa­suna quan ja ets campió de lliga no té cap importància).

Des que Guar­di­ola és entre­na­dor del Barça, l'equip només ha per­dut vuit vega­des (a propòsit, totes per només un gol de diferència) i d'aques­tes der­ro­tes tan sols qua­tre en par­tits amb valor. Aco­llo­nant. No m'estra­nya que per a molts la pata­cada con­tra els rus­sos fos espe­ci­al­ment dolo­rosa, és la falta de cos­tum. Per tot això seria bo que ningú no es pre­ci­pités en les seves anàlisis i que ens esperéssim una mica abans de començar a pas­sar la rella per damunt de l'equip (crítiques cons­truc­ti­ves, les que faci falta). La plan­ti­lla era reduïda fa dos mesos i ho con­ti­nua sent ara (malau­ra­da­ment les lesi­ons evi­den­cien la falta d'efec­tius) i per això s'inten­tarà posar-hi remei el pro­per mes de gener, però men­tres­tant un sim­ple acci­dent no pot minar la con­fiança del bar­ce­lo­nisme en el seu equip. Després d'una pati­nada, per­sis­tir és més impor­tant que mai.