El caldo de cultiu del modernisme

En tots els grans movi­ments artístics, els artis­tes mai han estat sols. La cre­ació és un procés que exi­geix hores al taller, en sole­dat, és cert, però un artista no creix mai com un bolet, arra­co­nat en el racó més ombrívol del bosc. Miquel Àngel era un geni però, durant la seva ado­lescència, no hau­ria des­pun­tat sense l'ajut de Lorenzo de Mèdici, sense les lliçons dels grans huma­nis­tes que s'apro­pa­ven pel palau del príncep a Florència. Que ho diguin als moder­nis­tes cata­lans. Es pot expli­car Gaudí sense el mece­nes Güell? Qui va donar la seva pri­mera opor­tu­ni­tat d'expo­sar al jove Picasso a Els Qua­tre Gats? Pere Romeu no era un mece­nes però sí un pro­mo­tor de la cul­tura des d'una sim­ple cer­ve­se­ria. L'hos­ta­ler va ser tan moder­nista com Casas i Rusiñol. Un més d'ells.