La Diada de futur

A banda de l'extra­or­dinària pro­posta que va ser la Via Cata­lana cap a la Inde­pendència del 2013, enguany és la vegada que es fa un plan­te­ja­ment més pragmàtic de la Diada. Tot i que les grans con­cen­tra­ci­ons dels dar­rers anys a Bar­ce­lona donen una bona idea de quin és el sen­ti­ment patriòtic del país, s'hi entre­veu una demos­tració de cen­tra­lisme que no m'acaba de fer el pes. Mobi­lit­zar cinc con­cen­tra­ci­ons alhora per­metrà que molta més gent hi par­ti­cipi, i no tinc dub­tes que es recon­fir­marà un cop més de quina fusta estem fets. Ara bé, tenint en compte que sóc dels que mai no diuen blat si no és el sac i ben lli­gat (i, en casos com aquest, sobre­tot, pagat!), ja avanço una pro­posta per a l'Onze de Setem­bre del 2017 que pugui donar una res­posta defi­ni­tiva sobre el com­promís polític del país. Es tracta que hi hagi con­cen­tra­ci­ons a les 948 prin­ci­pals pla­ces de tots els muni­ci­pis de Cata­lu­nya: des de la plaça de l'Ajun­ta­ment de Sant Jaume de Fron­tanyà fins a la plaça de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona. I quan el firal s'ompli, doncs cap al pas­seig de Gràcia, la ram­bla de Cata­lu­nya, la Via Laie­tana... Es tracta de col·lap­sar els cen­tres de tots els pobles i ciu­tats de Cata­lu­nya, i així ningú podrà lamen­tar que la Via no passés per Lleida, o quei­xar-se perquè ara Girona no surt entre els punts de con­cen­tració. A més dels 948 muni­ci­pis, també es poden fer mobi­lit­za­ci­ons en nuclis poblats com ara Cale­lla, Lla­franc i Tama­riu, que per­ta­nyen a Pala­fru­gell, i tots els supòsits simi­lars que hi hagi arreu del país, a veure si podem arri­bar al miler de mani­fes­ta­ci­ons, el mateix dia i a la mateixa hora, amb la lec­tura d'un mani­fest que pugui assu­mir pràcti­ca­ment tot­hom amb l'excepció dels addic­tes d'aquesta Espa­nya que ens ignora. Pel que fa a la polèmica giro­nina, em sem­bla per­fecte que Salt sigui el punt de tro­bada, tot i que, amb una mica de mà esquerra, sim­ple­ment es trac­tava d'ajun­tar el pas­seig d'Olot amb el pas­seig dels Països Cata­lans i tot­hom con­tent; però vaja, estem par­lant de la xoco­lata del lloro. Mai he entès com l'Onze de Setem­bre es poden con­vo­car dife­rents actes o con­cen­tra­ci­ons en funció de les sigles de par­tit i que havent-hi una mateixa fina­li­tat no hi hagi un con­sens real. Sepa­rar-nos de l'Estat espa­nyol és una feina molt dura, des­a­gra­da­ble i extre­ma­ment com­pli­cada. Si fem bullir l'olla, que sigui amb tots els ingre­di­ents, sense excep­ci­ons!