Eloqüència a Síria

Cinc anys després, els Estats Units i Rússia es com­pro­me­ten a posar fi a la guerra civil de Síria. Estat Islàmic dóna sig­nes de debi­li­tat i cal rema­tar-lo. Encara que els seus com­ba­tents s'infil­trin després a casa nos­tra. Hi ha incer­te­ses. El Pentàgon no vol com­par­tir infor­mació mili­tar amb els rus­sos. I els rus­sos només tenen un objec­tiu: man­te­nir la seva base de Tar­tus. I això implica sal­var el dic­ta­dor sirià, Bai­xar al-Assad. Encara més: en les guer­res, com en les finan­ces, tot és un joc de pèrdues i guanys. Caldrà veure qui rebrà la plan­to­fada sense culpa. Els kurds? Ja hi pots pujar de peus. No seria el pri­mer cop que són moneda de canvi. Com els cata­lans. I la diplomàcia de la UE, on és? Ni hi és ni se l'espera. Una absència eloqüent.