Municipalisme i República

En la Diada hem sen­tit a tort i a dret que estàvem cons­truint la República. Jo mateix, a la pre­gunta d'una peri­o­dista sobre el fet que mar­cava la Diada, vaig con­tes­tar, mogut per l'opti­misme: “La República!” Com és natu­ral, em va fer dir que encara no l'havíem pro­cla­mada i vaig haver de rec­ti­fi­car: “L'espe­rança!” La calma hi va a tor­nar a reg­nar i es va impo­sar el seny. Però, esclar, per sota d'aque­lla pressa exul­tant, pròpia de la gent que anem tenint una edat, hi ha un fet incon­tes­ta­ble: als dis­tints nivells de l'estratègia ins­ti­tu­ci­o­nal i de l'admi­nis­tració pública, en espais de pen­sa­ment polític, en cer­cles diri­gents, en deter­mi­nats comen­ta­ris­tes, i en molts àmbits de la vida social, hi ha la consciència que es tre­ba­lla amb els ulls posats en la ins­tau­ració d'un règim polític propi, que ano­me­nem República cata­lana. En aquest punt, el con­sens comença a irra­diar el que s'ha con­vin­gut a deno­mi­nar, con­ven­ci­o­nal­ment, hege­mo­nia. Cap altre pro­jecte està en con­di­ci­ons d'ofe­rir una sor­tida a l'atzu­cac –anava a dir civi­lit­za­tori, però em con­tindré– en què ens tro­bem. Els pas­sos a seguir per arri­bar a la pro­cla­mació de la República tra­cen línies de sepa­ració, de més o menys gruix, dins els ren­gles del mateix inde­pen­den­tisme, cosa que per­met als seus adver­sa­ris –no diguem als ene­mics– espe­cu­lar amb el seu col·lapse, men­tre espe­ren el mira­cle que el brau esquerp de l'Estat espa­nyol s'esbravi sense cau­sar greus des­per­fec­tes al Ruedo Ibérico.

Més impor­tants, em sem­blen, camí de la República, les diferències soter­ra­des, o a penes mal dis­si­mu­la­des, sobre la relació que hi hau­ria d'haver entre les ins­ti­tu­ci­ons i la gent. Diferències soter­ra­des, perquè sovint no apa­rei­xen als titu­lars dels dia­ris. Diferències mal dis­si­mu­la­des, sota les apa­ren­ces de la política con­ven­ci­o­nal dels par­tits polítics. És en el procés cons­ti­tu­ent –que hau­ria de ser el dina­mit­za­dor i, alhora, el con­te­ni­dor de les ener­gies soci­als per deba­tre i deci­dir quina mena de soci­e­tat volem– on han d'aparèixer aque­lles diferències. Entre­tant, però, i a una escala més humil, con­vin­dria arri­bar a uns acords mínims per evi­tar que entor­pei­xin la vida quo­ti­di­ana de la gent. En la vida muni­ci­pal, per exem­ple.

Per­me­teu-me fer una gira­gonsa. Fa un temps vaig con­tes­tar a un qüesti­o­nari de la Fun­dació Cat­Dem, que, amb les apor­ta­ci­ons d'altres col·labo­ra­dors, ha estat edi­tat per Angle Edi­to­rial (2015), a cura de Joa­quim Colo­mi­nas Fer­ran, sota el títol de Per la bona política. A la pre­gunta de com millo­rar els valors i la cul­tura política democràtiques dels ciu­ta­dans, vaig con­tes­tar que calia “posar la política al lloc de coman­da­ment de totes les acti­vi­tats econòmiques, soci­als i cul­tu­rals que infor­men la vida de les per­so­nes, amb una didàctica pública con­ti­nu­ada mit­jançant pro­ces­sos de deli­be­ració oberts a tot­hom, en tots els espais, en qual­se­vol cir­cumstància, per asso­lir acords gene­rals, que vegin la seva apli­cació con­creta i imme­di­ata”. En ter­mes de soci­o­lo­gia política, ator­gar el poder a la gent. Empo­de­rar-la per no limi­tar la democràcia als par­tits i les seves maquinàries.

L'àmbit muni­ci­pal és el ter­reny on ha de madu­rar l'empo­de­ra­ment que pro­piciï la relació entre la ins­ti­tució i la ciu­ta­da­nia. Els interes­sos gene­rals hi apa­rei­xen als ulls de tot­hom. La gent hi delega el poder per a una legis­la­tura alhora que el manté a l'abast de la mà. L'altre dia em van dema­nar de fer d'obser­va­dor a Monis­trol de Cal­ders en un referèndum pro­mo­gut per la CUP del poble. Fa anys que sóc sim­pa­tit­zant de la CUP, i n'he estat uns mesos dipu­tat a l'actual Par­la­ment, però acos­tumo a fer cas del meu cri­teri. Els fets són que la CUP, amb més regi­dors que cap altre grup muni­ci­pal, va ser des­ca­val­cada del poder muni­ci­pal per una moció de cen­sura pro­mo­guda per ERC i CDC, que, junts, suma­ven un regi­dor més. Fal­ta­ven dos mesos perquè el govern muni­ci­pal se sot­metés voluntària­ment a una revàlida popu­lar sobre la seva admi­nis­tració. La pre­ci­pi­tada moció de cen­sura ho va impe­dir. La CUP de Monis­trol es con­si­dera per­ju­di­cada per una actu­ació mera­ment par­ti­dista i crida a un referèndum per dema­nar a la ciu­ta­da­nia si pre­fe­reix l'ante­rior o l'actual govern. La ini­ci­a­tiva em sem­bla una manera democràtica­ment radi­cal de fer que la gent hi pugui dir la seva quan esclata la brega par­ti­dista. Hi ha pel mig un estudi de via­bi­li­tat de la reco­llida selec­tiva de resi­dus porta a porta i el seu reci­clatge (un 25% que es podria con­ver­tir en un 80%, segons el pla). La muni­ci­pa­lit­zació del ser­vei afec­ta­ria la con­ces­sionària actual, CESPA, pro­pi­e­tat de Fer­ro­vial. Els daus ja roden.