Nosaltres, els inútils

Diu Peter Slo­ter­dijk: “El tret deci­siu d'aquests des­co­bri­ments és l'absència de tota referència a la pro­duc­ti­vi­tat.” Ho diu a par­tir de l'estada de Jean-Jac­ques Rous­seau a la loca­li­tat d'Île de Saint-Pierre, una illa quasi des­ha­bi­tada al bell mig del llac de Bienne, a Suïssa. Fa uns 250 anys. Slo­ter­dijk –segons el que el mateix Rous­seau explica a Els somi­eigs d'un pas­se­jant soli­tari– con­si­dera que aquest és el punt on comença “la moderna poe­sia de la sub­jec­ti­vi­tat, que imme­di­a­ta­ment es va con­ver­tir en filo­so­fia de la lli­ber­tat”. Rous­seau s'endinsa en una barca en el llac i, a la deriva, es deixa anar. No és el filòsof de la “volonté générale”, que des­criu els orígens de la con­cepció de la col·lec­ti­vi­tat com un con­tracte en el qual cedim la part d'il·lusió sub­jec­tiva a canvi de par­ti­ci­par en una “cons­trucció col·lec­tiva” que ens aboca a un destí asse­nya­lat i bene­ficiós per a tots –dis­se­nyat per i per a la neces­si­tat– que també ens sem­bla bo per a nosal­tres, com a indi­vi­dus. És, en aquest breu espai de temps, un pen­sa­dor que vaga­reja, que des­co­breix que “és lliure perquè acon­se­gueix con­que­rir la des­pre­o­cu­pació”.

Avui, que està tan de moda par­lar a favor de la inu­ti­li­tat (de la cul­tura, per exem­ple), les parau­les de Slo­ter­dijk van més enllà dels tòpics. Plan­te­gen la lli­ber­tat com a res­posta al des­po­tisme, pri­mer de tot, però també –en un altre ordre de coses, el més íntim– com “la inu­ti­li­tat extàtica per a totes les coses”. Diu: “L'home lliure segons Rous­seau des­co­breix que és l'home més inútil del món –i ho troba per­fec­ta­ment bé”.

Tot això, i molt més (amb un apunt final que va a favor d'un cert com­promís per la noblesa, que s'allu­nya del nihi­lisme) és a les pàgines d'un petit assaig abso­lu­ta­ment impres­cin­di­ble que ha publi­cat Arcàdia: Estrès i lli­ber­tat. Hi per­din el temps. Dei­xin-se por­tar per aques­tes poques pàgines lla­mi­ne­res, atrac­ti­ves, seduc­to­res. El subrat­llin. Por­tin sem­pre aquest lli­bret a la but­xaca. Hi apren­dran política i filo­so­fia. Vol­dran ser inútils.