‘¡Fin de ciclo!'

Un amic d'un amic d'un fami­liar em con­fessa la seva mala consciència perquè aquest any no ha pogut anar a la Diada. L'home no és inde­pen­den­tista per ADN, ni per reve­lació divina, sinó per decan­tació, per demos­tració empírica, com la immensa majo­ria. Té els seus ide­als, sí, però toca de peus a terra i sap que la mobi­lit­zació de la gent és (i serà) una de les claus de la cul­mi­nació del procés d'eman­ci­pació naci­o­nal. Per això es va sen­tir orgullós de ser a la Meri­di­ana, a la ve baixa o a la Via Cata­lana, i ara, en canvi, li sap greu sen­tir o lle­gir que el procés es desin­fla o que l'inde­pen­den­tisme perd força. El tran­quil·litzo. Li dic que a Madrid desin­flen el procés amb la mateixa ale­gria que anun­cien els finals de cicle del Barça de Messi. Que el que compta no són les lec­tu­res a la carta que facin a Espa­nya, sinó la rea­li­tat que escapa al seu con­trol a Cata­lu­nya. Li faig veure que el que importa no és que els inde­pen­den­tis­tes ho petin cada Onze de Setem­bre més que l'ante­rior, sinó la volun­tat ferma d'una majo­ria con­tras­tada de la soci­e­tat cata­lana per defen­sar les seves ins­ti­tu­ci­ons legítimes i la democràcia, que d'opor­tu­ni­tats segur que en vin­dran en els pròxims mesos. Al final, la qüestió de fons és que Espa­nya és un pro­blema sense solució visi­ble al llarg dels segles. I això no can­via per molt que la Colau i l'Igle­sias posin el pal i la pas­ta­naga per gua­nyar poder. El neguit ja ha des­a­pa­re­gut, però ja vaig emba­lat. Tor­nes de l'estiu i què et tro­bes? El minis­tre Mar­ga­llo afir­mant que un atemp­tat ter­ro­rista és millor que la inde­pendència de Cata­lu­nya; Adif adver­tint els milers d'afec­tats de Roda­lies que no espe­rin cap millora perquè la inversió xifrada i pac­tada amb el minis­teri no els obliga a res; el curs esco­lar que comença llas­trat per una nova llei d'edu­cació (Wert), sectària, inva­siva, i impo­sada per un par­tit, sense cap con­sens, és a dir, con­dem­nada al fracàs, com la mitja dot­zena que l'han pre­ce­dit; o un des­no­na­ment lamen­ta­ble, el de Sants (Bar­ce­lona), que sense el TC i amb la llei apro­vada pel Par­la­ment s'hau­ria pogut evi­tar. I remato: conei­xes algun inde­pen­den­tista que hagi dei­xat de ser-ho?