‘Merlí' i la felicitat

A TV3 tenen un nou feno­men i ho saben. Ho demos­tra l'audiència del pri­mer epi­sodi de la segona tem­po­rada de Merlí : 577.000 espec­ta­dors i un 22,5% de quota; poques sèries fan aquests números. A banda de l'expec­tació pel nou curs, és un epi­sodi d'inici molt rodó, amb les pre­sen­ta­ci­ons jus­tes i els retro­ba­ments espe­rats, amb el tempo ade­quat i amb inter­pre­ta­ci­ons flui­des, que tot fa que sem­bli ver­sem­blant; sobre­tot les noves incor­po­ra­ci­ons. Amb tot, el millor con­ti­nuen sent els dards, les mer­li­na­des. A banda de la crítica al poder, a la medi­o­cri­tat política, a l'IBI que no paga l'Església, m'agrada quan des­a­prova Moc­cia –algun dia ho farà de Coelho– i té la rèplica d'en Pol. I acaba amb la filo­so­fia del dia a dia, d'un dia de platja: la fina­li­tat de la vida és la feli­ci­tat.