Un judici amb impuls polític

Amb la decla­ració ahir de Fran­cesc Homs al Tri­bu­nal Suprem per la causa del procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N es com­pleta, en espera de la reso­lució judi­cial, l'aber­ració democràtica de jut­jar uns diri­gents polítics per haver pre­gun­tat a la ciu­ta­da­nia cata­lana el parer del seu futur polític. Un judici, el del 9-N, que si no se li vol dir polític, que ho és, no hi ha dubte que té al dar­rere l'impuls polític del govern espa­nyol del PP, que va obli­gar el fis­cal gene­ral de l'Estat, Edu­ardo Tor­res-Dulce, a tom­bar el cri­teri unànime de la fis­ca­lia de Cata­lu­nya, que no hi veia motiu de judici. Una pressió política que cal recor­dar que va com­por­tar la dimissió d'Edu­ardo Tor­res-Dulce. Una ver­go­nya democràtica a la qual cal afe­gir la doble moral que suposa la falta d'actu­ació en el cas de la cons­pi­ració del minis­tre Fernández Díaz. Del 9-N pro­ba­ble­ment cal extreure'n una lliçó. Els poders de l'Estat no estan dis­po­sats a tenir en compte els pas­sos enrere per evi­tar xocs fron­tals com va ser la dero­gació del decret de la con­sulta del 9-N que el pre­si­dent Mas va sig­nar amb tota solem­ni­tat. L'intent de modu­lar la res­posta de l'Estat aca­tant la pri­mera pro­hi­bició del Cons­ti­tu­ci­o­nal –en con­tra del parer de socis del govern com ara ERC– i deri­var el 9-N cap al procés par­ti­ci­pa­tiu no ha com­por­tat esqui­var atacs judi­ci­als i, en canvi, va des­vir­tuar en certa mesura la con­sulta –per això la ploma amb què Mas va sig­nar el decret no ha aca­bat al Museu d'Història de Cata­lu­nya com es va dir lla­vors. El 9-N va ser una altra impres­si­o­nant mobi­lit­zació del sobi­ra­nisme català, però va evi­tar donar rang sobirà i vin­cu­lant al resul­tat del 9-N, que és el que hau­ria supo­sat tirar enda­vant la con­sulta pro­hi­bida. Ara que deba­tem sobre el referèndum (RUI o no RUI) pot­ser que ho tin­guem en compte i evi­den­ciem que quan t'enfron­tes a un estat anti­de­mocràtic no hi ha dre­ce­res que evi­tin la reacció repres­siva. I, per tant, cal fer els pas­sos que per­toca, fer-ho bé, i assu­mir-ne les con­seqüències sense defa­llir.