Referèndum com?

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ahir no va sor­pren­dre ningú. Uf! De vega­des, al país del rebot per­ma­nent, convé no rebo­tar tant amunt i avall. Car­les Puig­de­mont va mar­car clara­ment el dar­rer tram de la legis­la­tura tal com es feia de pre­veure. En pri­mer lloc, el seu govern haurà de superar el debat de política gene­ral, la set­mana que ve, i els pres­su­pos­tos del 2017, quan vul­guin els déus. I ho haurà de fer, tot això, amb la CUP. En segon i dar­rer lloc, Junts pel Sí per­sis­tirà en l'arti­cu­lació de les estruc­tu­res d'estat, pre­sen­tarà al Par­la­ment les tres lleis de des­con­nexió –amb una pedra angu­lar que es diu tran­si­to­ri­e­tat jurídica– i des d'una nova lega­li­tat, la pròpia, que no la d'allà, bus­carà la vali­dació democràtica amb un referèndum. Car­les Puig­de­mont, però, no tanca l'enèsima porta a un pacte amb un estat escapçat ara mateix. Per això ahir va fixar una divisa ben ente­ne­dora: “O referèndum o referèndum.” És a dir, o el pac­tem o el fem nosal­tres. D'acord. Caldrà fer-lo aquí. Però, de quina manera, amb quin cens, amb quins fun­ci­o­na­ris? El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no va ser ahir gens explícit. Diran, com sem­pre, que no cal donar més pis­tes a l'estat rival. Molt bé. Però, per l'amor de tot l'Olimp, gens d'impro­vi­sació, tota l'eficàcia, l'audàcia que cal­gui i molta deter­mi­nació. No cal col·lec­ci­o­nar més pape­ri­nes. Avui Car­les Puig­de­mont superarà la qüestió de con­fiança par­la­mentària. La qüestió, a par­tir d'ara, serà també de con­fiança. De con­fiança popu­lar. Que no la mal­ba­rati ningú.