Opinió

Keep calm

Fe-li-pe, adéu

Avui, aquells autocars que omplien els mítings per veure el company Felipe han volgut viatjar per aturar-lo

Hi va haver un temps en què el PSC con­si­de­rava Felipe González el seu prin­ci­pal actiu elec­to­ral. Ho cre­ien els qua­dres del soci­a­lisme català, que se n'apro­fi­ta­ven, però hi tenien més fe els sim­pa­tit­zants, que omplien a ves­sar els mítings on el can­di­dat al que fos –la Gene­ra­li­tat, qual­se­vol ajun­ta­ment o la llista cata­lana al Congrés– sem­pre feia de telo­ner del líder sevillà. Era aquell èxtasi de ban­de­re­tes one­jant, cançó de Ser­rat a la mega­fo­nia i les tres síl·labes de “Fe-li-pe” com a crit de per­ti­nença i iden­ti­tat. Una Cata­lu­nya ha estat això.

Per tot ple­gat, pot­ser la prova més evi­dent que el règim del 1978 s'enfonsa acce­le­ra­da­ment és que avui són aques­tes matei­xes bases del PSC les més dis­po­sa­des a bar­rar el pas a Felipe González en defensa de Pedro Sánchez. González s'ha con­ver­tit en el símbol de la cara obs­cura del règim del 1978, de la porta giratòria des­ver­go­nyida, de l'enri­qui­ment il·legítim, de les cla­ve­gue­res de l'Estat en detri­ment de la democràcia, de la pre­pon­derància dels interes­sos de casta per sobre dels ide­als de l'esquerra... Avui, aquells auto­cars que omplien els mítings per veure el com­pany Felipe han vol­gut viat­jar per atu­rar-lo. “Resis­teix, per Déu!”, li deia Miquel Iceta, a Pedro Sánchez, enmig d'una gran ovació, a la Festa de la Rosa de Gavà. Felipe ja no és una decepció, ara és l'ene­mic.

El fet és que el que queda del PSC ja no podria supor­tar un PSOE que –sota el padri­natge de Felipe González i el con­trol de Susana Díaz– tingués com a pri­o­ri­tat essen­cial el suport a l'statu quo de Madrid i el man­te­ni­ment del superàvit fis­cal andalús. En aques­tes con­di­ci­ons, els soci­a­lis­tes cata­lans pas­sa­rien de secun­da­ris a mar­gi­nals, fins al punt de des­a­parèixer com a força política amb aspi­ra­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals.

Felipe González els va omplir, els mítings, i Felipe González els ha bui­dat. I el PSC, per pri­mera vegada, es plan­teja sobre­viure. Encara que sigui a costa de qui va ser Fe-li-pe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia