La crisi del PSOE

Crisi al PSOE. Crisi, paraula d'ori­gen grec que vol dir que alguna cosa es trenca, però, més impor­tant encara, que cal ana­lit­zar per què es trenca. I aquesta és una miqueta la clau de volta, ja que per la majo­ria de les inter­ven­ci­ons d'aquests dies, inclo­ses les d'ahir al llarg de l'esperpèntic con­sell fede­ral, queda clar que par­lem, en el millor dels casos, de posar pedaços i no fer refle­xi­ons de fons. I ja no fico en aquest sac el dis­curs de dijous de Susana Díaz, un exer­cici de popu­lisme indigne d'un diri­gent polític. En tot cas, cal­dria dema­nar als diri­gents d'un par­tit, el que sigui, que siguin capaços d'ana­lit­zar les seves cri­sis més enllà de les cadi­res, del curt­mi­risme habi­tual. Ara, no és pas el PSOE l'únic que se'n mos­tra incapaç.

En tot cas, d'aquesta anàlisi pro­funda ine­xis­tent de segur que en sor­ti­rien molts ele­ments. Jo només n'apunto un: el PSOE no està en crisi sol; no, està en crisi perquè ho està el sis­tema polític espa­nyol hereu de la tran­sició. Els dar­rers anys ha aug­men­tat el des­con­ten­ta­ment per un sis­tema pac­tat en un moment molt com­plex, és cert, però pac­tat en fals i sota l'amenaça de les armes. Avui en dia, els ciu­ta­dans no ente­nen que el Senyor X, Felipe González, demani que Mari­ano Rajoy sigui pre­si­dent. Això és pas­sat, però pas­sat d'aquell que pro­voca repugnància, no d'aquell que s'entén fruit d'uns temps o d'uns fets. El 15-M és ben pre­sent en aquest canvi de plan­te­ja­ments, més enllà, fins i tot, de l'ús bar­roer que de vega­des n'han fet diri­gents de Pode­mos.

Men­tres­tant, amb totes les nos­tres difi­cul­tats, a Cata­lu­nya estem donant-li forma al nos­tre par­ti­cu­lar 15-M (és més que això, però seria motiu d'un altre arti­cle) i l'inde­pen­den­tisme ha pas­sat de ser gai­rebé tes­ti­mo­nial al movi­ment popu­lar més potent a Europa. I seria absurd no adme­tre que un movi­ment que va tan ràpid que engo­leix els nos­tres par­tits (CDC, UDC, PSC...) no té molt a veure, encara que els costi adme­tre-ho, en l'actual catarsi dels soci­a­lis­tes espa­nyols.