Bèsties, però no tan burros

Aquests són els dos delic­tes que atri­bu­eix la fis­ca­lia a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau: pre­va­ri­cació i deso­bediència. Uns delic­tes que no com­por­ten penes de presó, però sí d'inha­bi­li­tació per a l'exer­cici de càrrec públic. Deu anys en el cas de Mas; nou, en el d'Ortega i Rigau. Afirma el fis­cal que no ha pogut demos­trar el de mal­ver­sació de fons públics. Una afir­mació que no s'aguanta. Si van pre­va­ri­car i deso­beir des dels seus càrrecs, com a pre­si­dent, vice­pre­si­denta i con­se­llera d'Edu­cació, en la con­sulta del 9-N, és lògic que aquesta deso­bediència com­portés necessària­ment des­pesa de fons públics; és a dir, mal­ver­sació. La jugada, incom­pleta i cal­cu­lada, fa veure les inten­ci­ons del govern de l'Estat, del qual la fis­ca­lia del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya és la dar­rera baula. Una baula que es va revol­tar deba­des pre­ci­sa­ment en el començament d'aquesta causa, que és una farsa com una casa de ter­ra­ti­nent. Rajoy i el seu minis­tre dese­qui­li­brat han arri­bat a la con­clusió que no han d'esti­rar més el braç que la màniga. De moment. L'escar­ment de patri­o­tes, en el cas de Mas, Ortega i Rigau, ha de ser mesu­rat. N'hi ha prou que els fun­ci­o­na­ris enten­guin que s'hi juguen el càrrec, el sou, la nòmina i l'escola dels seus fills. Si tots tres aca­bes­sin en presó, la reacció popu­lar podria arri­bar a ser con­tra­pro­du­ent. Si només que­den inha­bi­li­tats, no hi haurà tanta pol­se­guera però sí un avís gene­ral clar i pot­ser sufi­ci­ent. Són bèsties, però no tan bur­ros.