Opinió

Keep calm

La por al sobiranisme

La crisi del PSOE ha posat de manifest que resulten més tolerables les retallades i la corrupció del PP que no pas el diàleg amb el sobiranisme

La guerra oberta que ha esquar­te­rat el PSOE aquests dar­rers dies ve de lluny. I, segu­ra­ment, hi ha un munt de fac­tors que l'expli­quen. Però, a hores d'ara, sem­bla evi­dent que la prin­ci­pal espurna no han estat els resul­tats elec­to­rals a Galícia i el País Basc (força pre­vi­si­bles), sinó la fugida enda­vant de Pedro Sánchez, les decla­ra­ci­ons en les quals es mos­trava pre­dis­po­sat a “dia­lo­gar amb els inde­pen­den­tis­tes” per for­mar un govern alter­na­tiu al PP.

A par­tir d'aquell anunci, les punya­la­des entre els dos sec­tors del PSOE ja foren a càmera oberta. Com si es tractés d'emu­lar el PP, una piu­lada al compte ofi­cial del PSOE de Cas­te­lla-la Manxa des­co­bria que “Sánchez tenia un pla ocult per pac­tar amb els inde­pen­den­tis­tes que volen tren­car Espa­nya”. El dard, esbor­rat poques hores després, anava acom­pa­nyat d'una frase de Miquel Iceta en el debat sobre la qüestió de con­fiança, en la qual dema­nava a Car­les Puig­de­mont que s'impliqués per for­mar un govern de canvi a Espa­nya. No es trac­tava d'una rellis­cada vir­tual. Poc després de la dimissió del secre­tari gene­ral del PSOE, el líder del par­tit a Aragó, Javier Lambán, es mos­trava con­vençut que “Sánchez tenia un pacte ocult amb Podem i els inde­pen­den­tis­tes” per con­ver­tir-se en el pre­si­dent del govern. I feia mesos que algu­nes velles glòries del PSOE havien mos­trat el seu his­te­risme per un pos­si­ble acord amb els inde­pen­den­tis­tes.

La crisi del PSOE ha escla­tat, doncs, per la por al sobi­ra­nisme. Pels par­tits, els mit­jans de comu­ni­cació i l'esta­blish­ment espa­nyol resulta molt més tole­ra­ble dei­xar el camí lliure al govern de les reta­lla­des soci­als i la cor­rupció que no pas insi­nuar un pos­si­ble diàleg amb el sobi­ra­nisme. Un nou avís per als que defen­sen un referèndum pac­tat. Per cert: no deixa de resul­tar simp­tomàtic que la mateixa set­mana que l'inde­pen­den­tisme recu­pe­rava embran­zida al Par­la­ment, acon­seguís con­di­ci­o­nar nova­ment la política espa­nyola i mos­trar el seu nivell d'into­lerància i des­com­po­sició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia