Toros constitucionals

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal té raó: el Par­la­ment de Cata­lu­nya no té facul­tats per pro­hi­bir els toros. Tam­poc per fer lleis sobre la igual­tat entre homes i dones. En rea­li­tat el Par­la­ment no pot legis­lar sobre res o gai­rebé res. Per això per a tants la inde­pendència és la solució. En l'orga­nit­zació fede­ral que alguns abo­nen, ¿els estats fede­rats podrien con­tra­dir les dis­po­si­ci­ons legis­la­ti­ves del dis­tricte fede­ral (DF), pre­vi­si­ble­ment radi­cat a Madrid? No sem­bla pro­ba­ble. La inde­pendència. Ara o més tard, fatal­ment la inde­pendència. O és que els fede­ra­lis­tes són con­tra­ris que el Par­la­ment català legisli sobre la igual­tat entre homes i dones? No dic res dels toros. Entre fede­ra­lis­tes i inde­pen­den­tis­tes hi tro­baríem afi­ci­o­nats. Alguns sos­te­nen que és una tra­dició cata­lana a còpia de medi­terrània. No dic que no. També ho eren els esco­pi­dors de por­ce­llana o la matança pública i vis­ce­ral del porc.

Igual­tat entre homes i dones, i toros. No sóc jo qui fa una mes­cla tan estrambòtica i apro­xi­ma­da­ment ofen­siva. És el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, i el govern de Madrid que li envia recur­sos sense dis­cri­mi­nar ni mirar prim. Quan el Cons­ti­tu­ci­o­nal dicta una sentència con­tra una ema­nació del Par­la­ment molta gent increpa l'“alt tri­bu­nal”. Calma. Cada sentència posa en evidència com són de retrògra­des les lleis espa­nyo­les. Unes lleis que per­me­ten i afa­vo­rei­xen la lídia, ara comp­tin. Tret de La Van­guar­dia. no he obser­vat en els cata­lans afi­ci­o­nats a aquest espec­ta­cle una gran ale­gria per la decisió del Cons­ti­tu­ci­o­nal –que a l'hora d'escriure això encara no s'ha pro­nun­ciat però que ho farà inde­fec­ti­ble­ment–. Deuen veure venir que no hi haurà mai més cor­ri­das. No perquè el govern català “deso­be­eixi” sinó perquè no fan taqui­lla. El més con­tent de la pro­hi­bició va ser l'empre­sari Balañà, que es va estal­viar d'insis­tir en el negoci ruïnós i va gua­nyar un ter­reny pos­si­ble­ment urba­nit­za­ble. Vaig assis­tir a una cursa a la Monu­men­tal, l'única de la meva vida. Un amic m'hi va arros­se­gar dient que no em podia per­dre l'art de José Tomás. Els sis toros van anar a càrrec seu. Quan bur­xava el quart de la tarda, l'amic es va aixe­car i em va dei­xar sol sense dir-me res. No el vaig veure més, tan valent. Vaig pen­sar que en els coli­seus romans els pas­sa­dis­sos d'eva­cu­ació dels espec­ta­dors es deien “vomi­to­ris”, en el sen­tit de “sor­tida”. Per mi que ho deien també en el de “per­bo­car”, que va ser el meu.

Tot ve de l'Esta­tut que el Cons­ti­tu­ci­o­nal va tom­bar. De resul­tes, el nos­tre Par­la­ment no pot deci­dir sobre res, i el clam inde­pen­den­tista s'ha fet en aque­lla casa majo­ri­tari. Els magis­trats abans de dic­tar aque­lla sentència van anar als toros, i no es van mare­jar ni res sinó que encara es van fumar uns havans de pam al bur­la­dero.