Al costat de qui sereu?

En les pròximes set­ma­nes, el Par­la­ment començarà a tra­mi­tar algu­nes de les lleis que defi­ni­ran com serà la futura república cata­lana. L'Estat intenta impe­dir-ho amb noti­fi­ca­ci­ons que arri­ben sense solució de con­tinuïtat a les auto­ri­tats de la cam­bra i a les con­se­lle­ries del govern. L'adver­ti­ment és clar: tra­mi­tar aques­tes nor­mes és una vio­lació de l'ordre cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol. La reforma del PP atorga al TC la potes­tat d'impe­dir-ho amb sus­pen­si­ons i fins i tot subs­ti­tu­ci­ons de càrrec i fun­ci­o­na­ris. Això ens col·loca a les por­tes d'un con­flicte ins­ti­tu­ci­o­nal que pot fer que el referèndum quedi en un segon pla. L'asset­ja­ment judi­cial de l'Estat que hem vist en el cas de Bada­lona, per exem­ple, ha forçat un regi­dor que no és d'un par­tit inde­pen­den­tista a espar­ra­car —lite­ral­ment— la juris­dicció espa­nyola. Pre­pa­rem-nos. És molt plau­si­ble que el tren­ca­ment es pro­du­eixi abans no ens pen­sem com a resul­tat d'aquest asset­ja­ment. Ens veu­rem obli­gats a moure fitxa per evi­tar la des­trucció del nos­tre auto­go­vern. La pre­gunta del milió és on seran els que fins avui es mouen amb como­di­tat en la inde­fi­nició del dret a deci­dir. Quan Espa­nya ens forci a tren­car, en quin cos­tat se situ­a­ran? A la banda d'un Estat que fa de la justícia el braç exe­cu­tor de les seves polítiques, o al cos­tat d'un poble que democràtica­ment deci­deix cons­truir una nova república? Aviat ho sabrem.