Què, els pressupostos?

Que la CUP donés suport a Puig­de­mont en la qüestió de con­fiança no va ser pas cap sor­presa. De fet, els líders cupai­res ja ho ana­ven anun­ci­ant al llarg de l'estiu, demos­trant que, quan volen, poden pren­dre deci­si­ons fer­mes sense sot­me­tre-ho a deli­be­ració de les bases i sense que això com­porti cap ter­ra­bas­tall. A mit­jan agost Anna Gabriel comen­tava que es mira­ven el suport a Puig­de­mont “amb els millors ulls” i que la qüestió de con­fiança s'enca­rava “en posi­tiu” i havia de ser superada. També adver­tien que no volien sen­tir a par­lar de pres­su­pos­tos fins que no s'hagues­sin reu­nit amb el pre­si­dent per trac­tar el nou full de ruta. Quan el 2 de setem­bre Puig­de­mont i la CUP es van reu­nir al Palau de la Gene­ra­li­tat, l'escull de la qüestió de con­fiança, a pri­ori, ja estava superat. Per tant, durant les dues hores que va durar la tro­bada deu­rien par­lar d'algun assumpte que anés més enllà de la cre­di­bi­li­tat de la figura pre­si­den­cial. La trans­cendència del moment i la solem­ni­tat de l'entorn suposo que tam­poc deu­rien dur a trac­tar les afi­ci­ons de cadascú –que si el pre­si­dent fa cup­cakes o pinta sol­da­dets de plom– ni a expli­car què farien el cap de set­mana que començava aquell diven­dres –que si la Mireia Boya se n'anava a fer caiac al con­gost de Mont-rebei o pre­fe­ria que­dar-se a casa mirant una sèrie ame­ri­cana–. Ho dic perquè a dia d'avui, un mes i mig després d'aque­lla reunió, en matèria de pres­su­pos­tos el més calent és a l'aigüera i ja tor­nen a sal­tar les gar­ro­ta­des. Com un peix que es mos­sega la cua, els uns ame­na­cen amb no fer el referèndum si prèvia­ment no s'apro­ven els pres­su­pos­tos i els altres con­tes­ten que si es mouen un mil·límetre del full de ruta no els hi apro­va­ran mai. I men­tres­tant, Jun­que­ras des del Depar­ta­ment d'Eco­no­mia inten­tant fer de medi­a­dor amb perícia d'equi­li­brista. “Què, els pres­su­pos­tos?” És una pre­gunta que es fa d'esma, com qui parla de mete­o­ro­lo­gia a l'ascen­sor. Ja comença a ser hora d'anar per feina.