Estats fallits

Síria pateix una guerra que no té atu­ra­dor, i la gestió de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal en aquest con­flicte pro­vo­carà en el futur el mateix que ha pas­sat a Líbia, Egipte o a l'Iraq, una zona del món que podia haver estat l'exem­ple del pas d'unes soci­e­tats gover­na­des per dic­ta­dors cap a la democràcia i on el remei ha estat pit­jor que la malal­tia. Guer­res civils, caos polític, ascen­sos de dic­ta­dors pit­jors que els ante­ri­ors i l'avenç d'Estat Islàmic a tota la regió. Aquesta podria ser la des­cripció d'un ter­ri­tori sense estat, un ter­ri­tori en el qual no hi ha llei, i per tant on és impos­si­ble por­tar a terme un mínim de polítiques econòmiques i soci­als que con­tri­bu­ei­xin al progrés dels ciu­ta­dans. Els EUA, Rússia i Europa els con­ver­tei­xen en estats fallits.