Saber quan podràs sopar

No hi ha res més frus­trant que sor­tir cada dia de la feina a la mateixa hora amb la incògnita de no saber a quina hora arri­baràs a casa per sopar. Entres a l'estació amb el neguit de saber què et tro­baràs a la pan­ta­lla que hi ha només començar l'escala que et porta a l'andana, després d'haver pagat amb una tar­geta que no tot­hom té el cos­tum d'uti­lit­zar. Poses imme­di­a­ta­ment la mirada en la pan­ta­lla desit­jant no veure lle­tres ver­me­lles, les maleïdes lle­tres que t'avan­cen que alguna cosa no va bé, que un altre dia hauràs d'espe­rar cinc, deu o vint minuts en el millor del casos, per aga­far el tren. Can­sada després d'una llarga jor­nada de feina obser­ves com, resig­nats, els sacri­fi­cats usu­a­ris de roda­lies supor­ten estoi­ca­ment una situ­ació que en el dar­rer any s'ha con­ver­tit ja en un cos­tum.

Durant l'espera, recordo les recents decla­ra­ci­ons del res­pon­sa­ble d'Adif a Cata­lu­nya, que asse­gu­rava que els usu­a­ris pun­tuen amb un 6,5 el ser­vei de roda­lies. Per­meti'm que ho dubti. No tinc la per­cepció que els soferts viat­gers de la línia de la Gar­riga posin un apro­vat tan alt al ser­vei, i encara menys tots aquells que uti­lit­zen els regi­o­nals al sud del país, on la manca de pun­tu­a­li­tat voreja el 50%. A hores d'ara, dis­po­sem d'una xarxa fer­roviària impròpia del segle XXI, fruit de la manca d'inver­si­ons crònica del govern espa­nyol, que rei­te­ra­da­ment ha incom­plert els seus com­pro­mi­sos pres­su­pos­ta­ris. El govern, els muni­ci­pis, la patro­nal, els sin­di­cats, les cam­bres de comerç i, per damunt de tots, els usu­a­ris han dit prou. Recla­men el traspàs ínte­gre del ser­vei de roda­lies per millo­rar-lo i moder­nit­zar-lo, i por­ta­ran als tri­bu­nals els incom­pli­ments pres­su­pos­ta­ris del govern espa­nyol. La situ­ació és força crítica. Ho ava­len les més de 1.600 incidències en qua­tre anys, amb 45.000 trens afec­tats i més de 5,6 mili­ons de pas­sat­gers afec­tats. Aques­tes no són les roda­lies que volem per al nos­tre país, i si des de Madrid no volen o no saben posar-hi remei, que ho dei­xin a mans d'aquells que recla­men fer-ho. Per poder arri­bar a l'hora a la feina, a classe..., i a casa a sopar.