Expsuquers

Hem com­me­mo­rat, fa poques hores, al Museu d'Història de Cata­lu­nya, el cen­te­nari del nai­xe­ment de Pere Pagès i Elias, cone­gut pel pseudònim Víctor Alba. Fou un peri­o­dista com­ba­tiu, empre­nyat con­tra injustícies i hipo­cre­sies, fidel al POUM. Fus­ti­ga­dor de comu­nis­tes de tota mena. Era “mili­tant de l'esquerra obrera sense ser obrer”, deia ell. Un indig­nat inte­gral: rebel en política, exi­gent en peri­o­disme. Per això ha estat ban­de­jat dels cànons d'autors relle­vants. Igno­rat en cànons con­ven­ci­o­nals i alter­na­tius. Víctor Alba inco­moda a dreta i a esquerra. For­mat en dret, escri­via amb estil precís i directe. S'abeu­rava en bones fonts. Feia peri­o­disme polític d'inves­ti­gació tes­ti­mo­nial. L'any 2001 va publi­car a l'Avui un arti­cle on res­se­guia els can­vis de camisa de molts comu­nis­tes dels anys de la Tran­sició. L'atzar m'ha por­tat que aquest memo­rial d'Alba coin­cidís amb la lec­tura d'A la caça del PSUC, el més nou dels lli­bres del peri­o­dista i pro­fes­sor Antoni Batista. És un excel·lent con­re­a­dor del repor­tatge d'inves­ti­gació de gran abast. En aquest tre­ball aca­bat de sor­tir exposa com va tro­bar els fils d'un com­plot de la CIA con­tra el PSUC. L'epíleg de l'obra de Batista ens evoca aque­lla peça en què Alba indi­cava fa cinc anys on eren els exp­su­quers. Batista cons­tata que el PSUC fou un viver de qua­dres per a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i els diver­sos par­tits que han domi­nat fins ara. Una rea­li­tat inqüesti­o­na­ble que Víctor Alba i Antoni Batista han vist des d'angles con­tras­tats.