A bona hora

Les decla­ra­ci­ons de Pedro Sánchez al pro­grama Sal­va­dos –el pro­grama Sal­va­dos ha tret el paper de far i guia de la cava­lle­ria pro­gres­sista espa­nyola a El País– donen a llum un nou diri­gent. Ha tren­cat la closca un Pedro Sánchez que, sobre­tot, reco­neix dos errors. El pri­mer, amb Pode­mos, que no és allò que ell es pen­sava que era, i el segon, amb l'inde­pen­den­tisme català, amb qui hau­ria d'haver par­lat perquè “Cata­lu­nya és una nació”. A bona hora. L'aritmètica no ha enga­nyat mai. Amb Pode­mos i amb l'inde­pen­den­tisme a favor, Pedro Sánchez hau­ria estat pre­si­dent del govern espa­nyol. Ara i abans. Però aquest no és el pro­blema. El moll podrit de l'os no és saber què en pen­sava Sánchez, que ja ho sabem, almenys sabem què en pensa ara, ni si es va equi­vo­car. Allò que interessa és saber si podia haver fet una altra cosa. Com a can­di­dat i secre­tari gene­ral del PSOE. Perquè no va ser l'exlíder soci­a­lista qui va deci­dir amb qui pac­tava –que ho va fer amb Ciu­ta­dans– i a qui ni s'acos­tava. Ho va fer el comitè fede­ral del seu par­tit, que sem­pre li va mar­car com a empes­tats a defu­gir pre­ci­sa­ment Pode­mos i l'inde­pen­den­tisme català. Si ara Pedro Sánchez con­si­dera que es va equi­vo­car, enho­ra­bona i que les cuques de llum el guien pel bon camí. Si ara entén que Cata­lu­nya és una nació, al·leluia! Però la pre­gunta que hau­ria de res­pon­dre, també ara, és, si torna a lide­rar el PSOE, quin marge real tindrà d'esmena. Perquè el pro­blema no era ni és Sánchez. El pro­blema era i és el PSOE. I El País.