Olor de ‘vendetta'

Sigui perquè les pri­me­res rat­lles que vaig escriure en aquest diari ana­ven de fut­bol o perquè la ignorància és molt atre­vida, no em puc estar d'engi­po­nar qua­tre rat­lles sobre el Barça i en Javier Tebas. Aquest ciu­tadà ha sal­tat a la fama per haver acu­sat els juga­dors blau-grana de fer comèdia desprès de rebre l'impacte d'una ampo­lla men­tre cele­bra­ven un gol al camp del València. Resulta que en Tebas és també el patró de la Lliga Pro­fes­si­o­nal, com si diguéssim el pre­si­dent de la CEOE o de Foment, però del fut­bol. I és clar, se suposa que ha de ser impar­cial, just i equànime. Però en Tebas és un fanàtic del Madrid i es veu que la bar­reja entre feina i passió a vega­des li ofusca el pen­sa­ment. La bio­gra­fia d'en Tebas guarda altres sor­pre­ses, com ara que va ser el líder de Fuerza Nueva a Aragó, aquell par­tit res­clo­sit que va fun­dar Blas Piñar per ser­var les essències de la dic­ta­dura fran­quista. Quan ha tin­gut ocasió de fer acte de con­trició del pas­sat, no només ha tret pit sinó que s'ha refer­mat en les seves idees recla­mant un Le Pen espa­nyol. Amb tots aquests ante­ce­dents espe­rar que en Tebas actuï jus­ta­ment amb el Barça és com voler omplir d'aigua un cis­tell. Però la cosa no acaba aquí. Resulta que en el comitè de com­pe­tició, uns altres que també tenen opinió pròpia, hi ha un parell de madri­dis­tes i el fill d'un minis­tre fran­quista. Entenc que ningú no ha de ser cas­ti­gat pels pecats dels seus ances­tres, però tanta acu­mu­lació de caspa en òrgans tan deter­mi­nants del fut­bol hispà invita a mal pen­sar. Espe­ci­al­ment quan el Barça s'ha posi­ci­o­nat al cos­tat d'opi­ni­ons radi­cal­ment dife­rents de les d'aquests per­so­nat­ges.