La Cuina a Sils

Així que sou una colla d'amics i no us poseu d'acord on anar a sopar? Pro­veu a La Cuina a Sils (info@​lac​uina​asil​s.​com), l'enti­tat que des de fa quinze anys “gira els ulls a la història i recorda què men­ja­ven els nos­tres avant­pas­sats”. Ep, que no se m'enfadi el gremi de l'hos­ta­le­ria, eh? Es tracta de viure una experiència i tal dia farà un any, no pas d'esta­blir-hi cap fide­li­tat comer­cial. Entre altres coses perquè a la Cuina de Sils no hi ha ni vene­dors ni com­pra­dors. Com diu en Xico Anoro, el pare de la idea, si mai aquesta enti­tat guanyés un sol euro, es des­en­ca­de­na­ria el procés cap a l'extinció. La Cuina de Sils és una altra cosa. És divul­gació gas­tronòmica: les famo­ses cui­ne­res (que van començar sent divuit i ara ja són més de cent) han par­ti­ci­pat en innom­bra­bles fires i mos­tres inter­na­ci­o­nals, sopars ins­ti­tu­ci­o­nals, repor­tat­ges, lli­bres i asses­so­ra­ment a empre­ses (sobre­tot a Aneto). Sem­pre amb l'espe­rit de divul­gació de la cuina popu­lar i tra­di­ci­o­nal cata­lana. També és peda­go­gia: han fet for­mació de joves esco­lars i de pro­fes­si­o­nals, a l'Escola d'Hos­ta­le­ria de Girona. Però sobre­tot, sobre­tot, la Cuina de Sils és una ini­ci­a­tiva social de pri­mer ordre, una idea lúcida, sen­si­ble i simpàtica de donar visi­bi­li­tat a un sec­tor feble de la soci­e­tat: les àvies. Tot això us ho expli­carà en Xico si li dema­neu que us rebi al local de Sils, en un men­ja­do­ret per a dotze per­so­nes, perquè una d'elles us cuini expres­sa­ment. En Xico està al cas de la situ­ació de cadas­cuna, sap quina passa un tràngol i quina neces­sita dis­treure's, quina neces­sita una mà que l'acom­pa­nyi i quina altra uns fogons que l'esti­mu­lin. No hi ha un ser­vei social més eficaç que el que s'ha empes­cat aquest tros d'home! I par­lant d'homes, ja me n'obli­dava. En temps de tant femi­nisme del bo però també tant feme­llisme del dolent, la Cuina de Sils rei­vin­dica el mas­cle. En aquesta nova etapa que ha ence­tat, l'asso­ci­ació pro­clama a alta veu que “els homes també saben cui­nar” i que han de tenir el seu pro­ta­go­nisme entre olles i cas­so­les, que la seva uti­li­tat a l'asso­ci­ació no és tan sols la d'aju­dar en la logística i el mun­tatge d'infra­es­truc­tu­res. En Xico, per fi, després d'anys de bata­lla, ha tro­bat la fórmula màgica de la igual­tat de gènere: pre­ve­nir que no hi hagi homes objecte. I és que l'home també pot ser cre­a­tiu...