Opinió

A la tres

Una jugada rodona

“La de Rajoy és la victòria de l'immobilisme. Ni per mantenir-se de president ha hagut de fer un pas

No diguin que la jugada no li ha sor­tit rodona. Del tot. De les elec­ci­ons del 20 de desem­bre del 2015 a la inves­ti­dura de dis­sabte, la tàctica ha con­sis­tit a no moure's ni un mil·límetre. Mari­ano Rajoy va veure com per­dia la majo­ria abso­luta ara fa gai­rebé un any i, renun­ci­ant a bus­car una entesa per poder gover­nar, va assis­tir com a espec­ta­dor a un dels dar­rers movi­ments del defe­nes­trat Pedro Sánchez: l'intent de bus­car un exe­cu­tiu alter­na­tiu al PP. El líder dels popu­lars con­fi­ava que els soci­a­lis­tes no s'enten­drien amb Podem i els inde­pen­den­tis­tes. Els fets li van donar la raó.

Van arri­bar els segons comi­cis i l'estratègia no va variar. Rajoy va jugar-ho tot a la carta de pres­si­o­nar un PSOE molt debi­li­tat perquè li faci­lités un segon man­dat i que ho fes per la uni­tat d'Espa­nya. El diri­gent del PP no es va haver ni d'arre­man­gar amb els de Fer­raz. La guerra intes­tina dels soci­a­lis­tes el va obse­quiar amb la seva con­tinuïtat com a inquilí de La Mon­cloa. I qui sap per quants anys s'hi que­darà el Par­tit Popu­lar.

La de Rajoy és la victòria de l'immo­bi­lisme. Quiet durant tota la legis­la­tura pas­sada i igual­ment estàtic estant en fun­ci­ons, ni per man­te­nir-se de pre­si­dent ha hagut de fer un pas. Si la filo­so­fia ha fun­ci­o­nat per seguir com a pre­si­dent espa­nyol per què can­viar-la? S'albira PP per a estona. És el més dramàtic de la situ­ació: l'abs­tenció dels soci­a­lis­tes no només ha ser­vit per reno­var Rajoy com a cap de l'exe­cu­tiu esta­tal, sinó que ha obert la porta de bat a bat als popu­lars perquè es man­tin­guin al poder. I no s'enga­nyin pels números al Congrés, perquè s'hi esti­guin còmoda­ment. Amb els soci­a­lis­tes defi­nint qui i què són i cap a on van, el PP pot anar fent i, quan més li con­vin­gui, recórrer al comodí de les noves elec­ci­ons.

El pano­rama és deso­la­dor. Si algú espe­rava que els més de 300 dies entre comi­cis pro­vo­ques­sin algun movi­ment a l'Estat, errava. Ni alter­na­tiva, ni tam­poc opo­sició. Un any en pausa ha aca­bat amb la repe­tició de la jugada. I una nova victòria del PP.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia