Aixafaguitarrisme

És fas­ci­nant veure com el debat polític esta­tal s'ha reduït a una insistència trans­ver­sal en la uni­tat de la pre­sumpta nació espa­nyola alhora que els càrrecs elec­tes que posen aquesta uni­tat en dubte són trac­tats com si hagues­sin entrat d'estran­quis en una festa pri­vada; i amb la mateixa volun­tat de dia­lo­gar que els goril·les que solen mun­tar guàrdia a les por­tes de fes­tes així, diver­sos jut­jats ja n'han pro­ces­sat tretze, d'aquests càrrecs elec­tes (cata­lans tots). És més: aques­tes per­so­nes no només són on són gràcies als vots dels seus con­ciu­ta­dans, sinó que els supo­sats delic­tes de què són acu­sa­des tenen a veure amb actes pura­ment simbòlics i tes­ti­mo­ni­als (inclo­ent-hi el 9-N, que mai no anava més enllà d'una enquesta no vin­cu­lant i ni tan sols com­pleta). Els càstigs pos­si­bles van des de dos anys d'inha­bi­li­tació fins a quinze anys de presó. Ara bé, cal dir que fins a la data l'Estat s'ha limi­tat a fer ame­na­ces en paper i prou: física­ment, no ha pas­sat res. La For­ca­dell no ha estat des­ter­rada del Par­la­ment i Joan Coma encara resi­deix a Vic. Que jo sàpiga, l'únic cas recent en què un repre­sen­tant de l'Estat espa­nyol ha infli­git un càstig físic a un català per raons simbòliques és quan, dis­sabte pas­sat, un ofi­cial de la selecció espa­nyola va arren­car una senyera minúscula de la mot­xi­lla del cor­re­dor ofi­ci­al­ment espa­nyol Pau Capell, a Por­tu­gal, en ple cam­pi­o­nat del món de trail run­ning. Vés a saber si, ni que sigui casu­al­ment, aquest acte apa­rent­ment nimi es con­ver­tirà en un pre­ce­dent.