Tot remenant-la

La notícia va sortir fa una setmana al 3/24: a Banyoles, Aliança Catalana ha presentat un recurs contra la transformació d’un edifici abandonat en una mesquita, tot bloquejant així un projecte que ha necessitat 15 anys de preparació i que té el vistiplau de totes les autoritats competents, incloent-hi l’Ajuntament (on AC no té representació). Normalment, dono tanta importància a les maquinacions d’aquest partit com la que dono al comportament de festeig dels estruços, però Banyoles és casa meva, és on estic empadronat i és on vull morir; i ateu empedreït com soc, no m’importa si algú és catòlic, musulmà o el que sigui: tots tenen el dret de venerar els déus en què soc incapaç de creure en unes condicions mínimament decents; i la mesquita original de Banyoles, que he visitat, és, amb els seus 100 metres quadrats, del tot insuficient per als musulmans de la ciutat (molts d’ells catalans nascuts i catalanoparlants, per bé que sos avis o besavis siguin d’origen gambià o marroquí) que formen una part indestriable –laboral, social, cultural– de la població local. Segons AC –que ha establert un suposat comitè executiu al Pla de l’Estany (cinc persones, dues d’elles sense cognom)– es tracta d’una “macromesquita”, cosa que demostra que haurien de consultar un diccionari o bé anar a la meva ciutat natal (Londres), on podran fer un cop d’ull a una macromesquita de debò, la Baitul Futuh, que té prou espai per ni més ni menys que 13.000 devots. Abans de fer-ho, però, que facin un tomb pel barri banyolí de la Farga, on viu bona part de la comunitat musulmana i veuran –tal com he vist jo manta vegades– que és un barri tranquil i acollidor. Encara més, a la nova mesquita no només es faran les oracions pertinents, també s’hi donaran classes de català. Tant de bo que els alumnes hi aprenguin aquella frase tan nostrada que diu “com més es remena la merda, més put”. Oi que sí, Sílvia?