Ha nascut el Leviatan

El 1651, el filòsof anglès Tho­mas Hob­bes va recórrer al mons­tre bíblic Levi­a­tan per defi­nir el poder de l'Estat al qual els homes han de sot­me­tre's per poder fugir de la guerra perpètua i la manca de moral intrínse­ques a la natu­ra­lesa humana. D'ales­ho­res ençà, hom fa ser­vir la figura del Levi­a­tan quan els estats s'exce­dei­xen i tren­quen el con­tracte social. Aquesta set­mana, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ha esde­vin­gut un Levi­a­tan espa­nyol. Ha decla­rat cons­ti­tu­ci­o­nal una norma que li atri­bu­eix poders sense límits ni con­trols. Els jut­ges es col·loquen per sobre de tot l'orde­na­ment jurídic i poden apar­tar qual­se­vol fun­ci­o­nari o càrrec electe de les seves fun­ci­ons. La seva decisió no es pot recórrer a cap altre tri­bu­nal ni instància inter­na­ci­o­nal. Dei­xeu-me fer una cari­ca­tura per enten­dre la dimensió d'aquesta norma anti­de­mocràtica: si demà can­vien les majo­ries i el Congrés aprova una llei que deroga les noves atri­bu­ci­ons del TC, els jut­ges podrien apar­tar els dipu­tats de les seves fun­ci­ons pel fet d'anar en con­tra de la reso­lució que les hi ator­gava. Fins i tot podrien apar­tar Rajoy o un minis­tre, o un pre­si­dent autonòmic, o un ambai­xa­dor. El Levi­a­tan espa­nyol ha nas­cut, però, amb una missió con­creta i deter­mi­nada: ata­car, vèncer i deglu­tir el procés inde­pen­den­tista català. El pro­blema és que quan hom crea un mons­tre i el deixa anar, mai no sap quan es girarà i aca­barà devo­rant el seu mateix cre­a­dor.