Vaga de deures

Sem­blava un acu­dit, però és veri­tat: la Con­fe­de­ración Española de

Aso­ci­a­ci­o­nes de Padres y Madres de Alum­nos ha con­vo­cat una vaga de deu­res esco­lars. Com ha can­viat el món: abans els pares orde­na­ven als seus fills que fes­sin la feina que el mes­tre els havia posat, ara es con­ver­tei­xen en piquet infor­ma­tiu deci­dit a impe­dir-los que la facin. No és estrany que en qual­se­vol índex de conei­xe­ments els espa­nyols facin un paper dis­cret i amb tendència a la baixa. Des de temps imme­mo­ri­als els pares han esti­mu­lat els fills a tenir un ofici i a gua­nyar-se la vida, ara la tendència és incul­car-los la idea que han vin­gut a aquest món a no fer res; volien que fos­sin més espa­vi­lats i més empre­ne­dors que no havien pogut ser-ho ells, ara volen que siguin més dro­pos i més sub­or­di­nats. No és estrany tam­poc que una atro­ci­tat com la renda garan­tida de ciu­ta­da­nia tin­gui tan bona premsa. Dei­xant de banda la casuística —algú deu haver-hi que pateix deu­res exces­sius i molts que n'hau­rien de tenir més—, fer deu­res a casa té a veure amb el des­co­bri­ment de la inti­mi­tat i amb l'assumpció de com­pro­mi­sos, amb l'orga­nit­zació de la vida i la dis­tri­bució del temps, amb la ini­ci­a­tiva indi­vi­dual i amb l'adqui­sició d'hàbits impres­cin­di­bles en l'adul­tesa. Obli­gació dels pares és remoure obs­ta­cles per fer-ho pos­si­ble. En canvi, desau­to­rit­zar els mes­tres davant els fills i fer-los créixer amb la idea que no val la pena fer deu­res, ni tenir bona nota en els exàmens, ni aspi­rar a saber més, perquè tot els serà donat gratuïtament, és el pit­jor mis­satge que els poden donar.