Això no té remei

Els fets enca­de­nats després de les dar­re­res elec­ci­ons espa­nyo­les tra­cen dos fronts polítics per inten­tar “recon­duir” la qüestió cata­lana. El ter­cer és Podem, però Podem no hi compta. Un par­tit que no acon­se­gueix la majo­ria abso­luta i que no pot pac­tar amb ningú només té uti­li­tat limi­tada com a opo­sició ram­pant. Els altres dos fronts són el PP i el PSOE. El PP fins ara només ha sabut repri­mir. Ni una idea, ni una pro­posta, ni res que sigui d'agrair. El PSOE ja té prou feina amb el PSC. Soci­a­lis­tes cata­lans i espa­nyols es neces­si­ten, però la incom­prensió de la cen­tral con­tra la filial és abso­luta. Sen­tir les decla­ra­ci­ons de Susana Díaz esmussa. La gran capi­tana entén molt bé la sen­si­bi­li­tat i les neces­si­tats del PSC, però no les pot tole­rar. Perquè, si les tolera, se li des­boca la parròquia que ella ha ali­men­tat amb into­lerància anti­ca­ta­lana. Sí, anti­ca­ta­lana. No anti­ca­ta­la­nista, que és una altra cosa. Les dis­crepàncies entre els uns i els altres revis­co­la­ran aviat. Si no és així, la resig­nació i la humi­li­ació des­mun­ta­rien el PSC. Pel que fa al PP, Rajoy s'ha pas­sat la legis­la­tura “reac­ci­o­nant” i ara esbu­fega pen­sant que haurà de fer alguna “acció”. La recepta del pre­si­dent pels pèls con­sis­teix a bus­car un nou finançament “autonòmic” que no dis­gusti ningú. Deba­des. Missió impos­si­ble, senyor Rajoy. Si la memòria no fos tan curta, ho dei­xa­ria córrer. I a judi­ci­a­lit­zar, fins que peti tot ple­gat. Els dos fronts polítics per “recon­duir” la qüestió cata­lana només fan que des­bo­car-la.