Quan els morts no descansen en pau

Sebastià Gis­pert Oli­ve­ras (Lla­gos­tera, 1898 - 1988) i Fran­cesc Fali­vene Pin­getti (Lla­gos­tera, 1897 - 1992) han estat dos per­so­nat­ges cab­dals del segle XX al meu poble. Van ser els prin­ci­pals impul­sors de la reforma del Casino Lla­gos­te­renc de 1929, i van viure unes vides edi­fi­cants. En Tià Gis­pert, com a boti­guer i home savi; i en Fali­vene, d'esquer­res fins a la medul·la, va ser alcalde durant la República, va anar a l'exili i quan va tor­nar va ofe­rir una lliçó d'inte­gri­tat i coherència política. Ambdós eren grans amics, esta­ven casats i ena­mo­radíssims de les seves res­pec­ti­ves dones, i no van tenir fills. Van que­dar vidus, però tenint en compte la seva edat tots dos van com­prar un nínxol doble perquè quan els arribés l'hora pogues­sin des­can­sar junt amb la dona de la seva vida. Eren tan romàntics i la seva pre­visió tan gran que en Tià va fer posar a la làpida: “Destí tu i jo. El somni d'una dona i un home quan ado­les­cent és rea­lit­zat. Conxa Palé 11-6-1978 - Sebastià Gis­pert...”. Per la seva part, en Fali­vene hi va fer escriure: “Núria Mata­mala i Fran­cesc Fali­vene. Sem­pre units en la vida i també en la mort. 1896-19...” I en un llis­tat ver­ti­cal, els mots: “Moral, Bon­dat, Amor i Esti­mació.” Els res­pec­tius hereus dels seus lle­gats ja no van tenir la decència d'aca­bar de posar-hi la data quan es van morir ells, però la ignomínia ha arri­bat fa pocs mesos, quan uns han deci­dit tras­pas­sar el nínxol i els altres, cedir-lo a l'Ajun­ta­ment. En el cas del matri­moni Fali­vene-Mata­mala, almenys han tin­gut el decòrum de posar les seves des­pu­lles en un sol nínxol, tot i que ja no hi ha el seu nom; però en el cas de la pare­lla Gis­pert-Palé, que van viure una llarga i ten­dra història d'amor pròpia de novel·la, hau­rien anat a parar a l'ossari. A més, he pogut cons­ta­tar que les làpides ja no són ni al cemen­tiri. Una pena i un ultratge. No sé en qui­nes con­di­ci­ons van fer el seu lle­gat, però els hereus no han com­plert la seva part del tracte i, per omissió, l'Ajun­ta­ment tam­poc, ja que no s'ha estat gens curós ni sen­si­ble. Si féssim un rànquing de les deu per­so­nes més nota­bles del segle XX a Lla­gos­tera, en Tià i en Fali­vene hi hau­rien de ser. No entenc per què se'ls ha aban­do­nat d'aquesta manera. On són la memòria històrica i el res­pecte al desig més ele­men­tal d'una per­sona? Man­te­nir un nínxol doble costa 60 euros l'any.