Opinió

Full de ruta

La legislatura de les nacions

El Congrés que obre avui solemnement la legislatura deriva cap a un clar xoc de la visió nacionalunitarista espanyola i la realitat plurinacional de l'Estat

Les Corts espa­nyo­les viu­ran avui la solemne ober­tura de la dot­zena legis­la­tura. El govern de Rajoy en mino­ria serà un tret dis­tin­tiu evi­dent, però per mi la gènesi real d'aquesta nova etapa crec que estarà en la con­tra­po­sició naci­o­nal. El Congrés deriva cap a un clar xoc de la visió naci­o­na­lu­ni­ta­rista espa­nyola i la rea­li­tat plu­ri­na­ci­o­nal de l'Estat. L'epi­sodi més obvi és el que pro­ta­go­nitza l'inde­pen­den­tisme català. Per un cos­tat, el lide­ratge actual del grup par­la­men­tari d'ERC, amb Rufián i Tardà al cap­da­vant, que ja han posat les bases de la con­fron­tació. I també el PDE­Cat, que, mal­grat estar al grup mixt, patirà un greu atac amb el supli­ca­tori dema­nat per a Fran­cesc Homs fruit del judici pel 9-N. Els grups bas­cos, espe­ci­al­ment EH Bildu, també aug­men­ta­ran la tensió naci­o­nal, mal­grat la temp­tació del PNB de mer­ca­de­jar amb els pres­su­pos­tos. La con­fron­tació naci­o­nal també s'evi­den­cia en la ridícula dis­cussió al PSOE sobre el con­cepte de nació i la defe­nes­tració dels mem­bres del PSC. I final­ment, a Podem, que ha vist com Anda­lu­sia s'inde­pen­ditza emu­lant En Comú Podem. Veu­rem si la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat de Podem no queda en un altre cafè per a tot­hom com sem­pre lide­rat des d'Anda­lu­sia. Perquè adme­tre la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat i orga­nit­zar-se con­fe­de­ral­ment pri­mer reque­reix con­cre­tar qui­nes són les naci­ons de l'Estat. L'espa­nyola, la cata­lana i la basca? I la gallega? L'anda­lusa? i ja hi som, Múrcia o la Rioja també són nació? Exis­teix a Espa­nya una inca­pa­ci­tat mani­festa d'enten­dre que les naci­ons són cons­truc­ci­ons polítiques i no admi­nis­tra­ti­ves. Ja es va pale­sar en la Cons­ti­tució de 1812 i en la de 1978. I aquesta serà la base de debat en la legis­la­tura que avui obre solem­ne­ment un rei molt més dis­cu­tit i, per cert, gens repre­sen­ta­tiu de la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat. Com deia Pla sobre Pi i Mar­gall “l'opinió gene­ral, en molts indrets d'Espa­nya, era fede­ral, però no tenia la idea més petita del que era el fede­ra­lisme ni de com començar a des­ple­gar-lo”. Doncs això!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia