L'hoste insòlit

Martí i Pol va escriure: “Al meu poble hi havia gent de tres menes: els qui cre­ien, els qui no cre­ien i els qui tant se'ls en fotia.” Aca­bem de des­co­brir que a Roda de Ter n'hi ha també d'una quarta mena: els qui cre­uen que han vin­gut al món a matar tots els altres. Els qui cre­uen, perquè cre­uen en una religió falsa; els qui no cre­uen, perquè, a diferència dels ante­ri­ors, no se'ls con­ce­deix ni tan sols l'opor­tu­ni­tat de con­ver­tir-se, i els qui tant se'ls en fot, perquè encara són pit­jor. Quan un pro­pa­gan­dista del cali­fat, amb ànsies decla­ra­des d'asso­lir la ple­ni­tud, és a dir morir matant el major nom­bre pos­si­ble d'infi­dels, te'l pots tro­bar a Roda de Ter, és que estem asset­jats per­tot arreu. El con­se­ller d'Inte­rior, amb tota la prudència que a Europa sem­bla obli­gada a l'hora de trac­tar d'aques­tes qüesti­ons, ens recorda que són milers els mer­ce­na­ris que han anat a la gran Síria a fer la guerra i que de mica en mica en van tor­nant. Molts es mouen per França, i per tant poden ser aquí ben fàcil­ment, ja que ni en el nivell 4 de 5 d'alerta anti­ter­ro­rista podem con­tro­lar bé les fron­te­res ni limi­tar la cir­cu­lació d'indi­vi­dus amb la intenció decla­rada i com­pro­vada de fer matan­ces. Se'ns demana que con­fiem que estan tots ben vigi­lats i que, si deci­dei­xen pas­sar a l'acte, tenim una poli­cia que ho podrà impe­dir. Con­fiem, però tot­hom sap que és només qüestió de temps que algun d'aquests tras­passi el fil­tre, o que uns quants, actu­ant coor­di­nats en dife­rents llocs, no puguin ser neu­tra­lit­zats tots alhora. Con­fiem, però aviat serà dema­nar massa.