Opinió

Keep calm

El secret del crític

Per atrapar el malvat i astut Flambeau, el detectiu ha de sentir-se com un crític literari ponderant les seves passes com si analitzés un text

Com que el tinc pel millor crític lite­rari del país m'he pro­po­sat conèixer els secrets del seu art. És per això que he gosat posar-li un detec­tiu al meu amic, el crític. No pas un detec­tiu qual­se­vol. M'ha sem­blat oportú dema­nar-li res­pec­tu­o­sa­ment al bon­homiós G.K. Ches­ter­ton que em deixi man­lle­vat el seu detec­tiu més famós: el pare Brown. I el bon capellà s'ha posat a la feina sense dila­ci­ons. D'entrada m'ha recor­dat que ell mateix va dei­xar anar una bona pista al conte titu­lat La creu blava, on es resu­meix l'essència del seu mètode d'inves­ti­gació en aquesta sentència: “L'artista cre­a­tiu és el cri­mi­nal. El detec­tiu és només el crític.” Per atra­par el mal­vat i astut Flam­beau, el detec­tiu ha de sen­tir-se com un crític lite­rari capaç de pon­de­rar les seves pas­ses pels car­rers de Lon­dres com si es tractés d'ana­lit­zar un text. La frase sug­ge­reix la feina sub­sidiària del crític davant de l'autor. I el pare Brown em fa fixar, encara, en el final de La innocència del pare Brown. En aquesta ocasió retro­bem el cri­mi­nal Flam­beau, ara reti­rat, que rep la visita del detec­tiu Brown i con­ver­sen amb tota la fran­quesa amb què poden fer-ho un cre­a­dor i un crític. S'hi afe­geix un nord-ame­ricà que s'interessa per la manera com el pare Brown ha resolt tants casos. El pare Brown li res­pon que per resol­dre cada cas mira de posar-se en el lloc del delinqüent, del seu estat d'ànim, com si pla­ni­fiqués el crim amb ell. És, doncs, un mètode d'empa­tia humana que el capellà con­tra­posa a la fre­dor de la cri­mi­no­lo­gia. Ell, en comp­tes de sor­tir de l'home, mira d'entrar-hi. Un mètode humil, però també ambiciós: enten­dre una per­sona, que aviat és dit. El nord-ame­ricà en diu un “exer­cici intros­pec­tiu”, men­tre que el pare Brown pre­fe­reix refe­rir-s'hi com a un “exer­cici religiós”. Vist tot això, el pare Brown em passa el seu informe: el secret de les crítiques que escriu el teu amic és que merei­xen els dos adjec­tius i que no perd mai de vista que l'artista és l'escrip­tor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia